LA PREGÀRIA CADA DIA

IV de Quaresma

Primera Lectura

1r Samuel 16,1-4.6-7.10-13

El Senyor va dir a Samuel:
-Fins quan t'aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l'ha rebutjat com a rei d'Israel! Ara omple d'oli el corn i vés. Jo t'envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
Samuel respongué:
-Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà.
El Senyor li va dir:
-Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. Convida Jessè al sacrifici, i jo t'indicaré què has de fer. M'ungiràs rei aquell que jo et diré.
Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l, alarmats, i li van preguntar:
-Véns en so de pau?
Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: "L'ungit del Senyor és aquí, davant d'ell."
Però el Senyor digué a Samuel:
-No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L'he descartat. El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor.
Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
-D'aquests set, el Senyor no n'escull cap.
Samuel va afegir:
-No queda cap més fill?
Jessè va respondre:
-Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.
Samuel li digué:
-Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
Jessè va fer que l'anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:
-Ungeix-lo, que és ell.
Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.

Salm responsorial

Salm 22 (23)

Antífona

El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

- El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.

= Em fa descansar en prats deliciosos, †
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.

- Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.

- Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

= Perquè tu, Senyor, ets vora meu: †
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.

- Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;

- m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

- N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.

- I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Segona Lectura

Efesis 5,8-14

En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. Tot el que fan d'amagat, fins fa vergonya de dir-ho; però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
"Aixeca't, tu que dorms,
ressuscita d'entre els morts,
i el Crist t'il·luminarà."

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 9,1-41

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar:
-Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?
Jesús respongué:
-No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:
-Vés a rentar-te a la piscina de Siloè -que vol dir "enviat".
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:
-Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
Uns deien:
-Sí que és ell.
Altres contestaven:
-No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué:
-Sóc jo mateix.
Llavors li preguntaren:
-Doncs com és que se t'han obert els ulls?
Ell respongué:
-Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.
Li digueren:
-On és, aquest home?
Respongué:
-No ho sé.
Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
-M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
Alguns dels fariseus començaren a dir:
-Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
-Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests?
I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
-I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué:
-Que és un profeta.
Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia i els van interrogar:
-¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
Els seus pares respongueren:
-Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:
-Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
Ell contestà:
-Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
Ells insistiren:
-Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?
Ell els respongué:
-Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
Ells el van insultar i li digueren:
-Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.
L'home els contestà:
-Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
Ells li van replicar:
-Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
-Creus en el Fill de l'home?
Ell li va respondre:
-I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
Li diu Jesús:
-Ja l'has vist: és el qui et parla.
Ell va afirmar:
-Hi crec, Senyor.
I el va adorar.
Llavors Jesús digué:
-Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.
Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
-¿És que nosaltres també som cecs?
Jesús els contestà:
-Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

Aquest diumenge és anomenat laetare (diumenge de l'alegria), reprenent la primera paraula del cant d'entrada de la litúrgia. És la invitació a interrompre un moment la severitat del temps quaresmal. El color morat, signe de temps de penitència, dóna pas al rosa, que significa el do de l'alegria que rep avui el nostre cor, com una anticipació de l'alegria de la Pasqua de Resurrecció. La joia del cec de naixement és la joia que la litúrgia ens diu que hem de tenir. Aquest cec estava assegut, des de feia anys, a la vora d'un camí demanant almoina. La seva vida estava marcada de manera irreversible. Per a ell la felicitat era que algú s'aturés i li tirés una moneda. Jesús tot passant, el veu i s'atura. Els deixebles intervenen: "Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?" Per als deixebles el cec és només un cas sobre el qual establir una disputa. La mirada de Jesús, en canvi, és molt diferent. Se'l mira amb els ulls del cor, i respon amb contundència, dient: "No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares". I mostra com Déu es mira el cec. Jesús en veure'l, es commou, se li acosta i el toca. I ho fa amb un gest conscient, no improvisat, i molt concret: "escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec". La mà que toca els ulls malalts del cec és la mà de Déu, que va crear l'home i continua generant-lo. La cendra, la pols amb què hem iniciat la Quaresma, és estimada per Déu. Per això el Senyor és commou i s'inclina sobre nosaltres. El cec quan Jesús li va dir que anés a rentar-se a la piscina de Siloè, va obeir sense dilació i va anar a la piscina per rentar-se. L'evangelista, en una síntesi ràpida, escriu: "Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi". El miracle es va realitzar a través del gest de tendresa de la mà de Jesús, junt amb l'obediència del cec a la paraula que li havia estat dirigida.
Aquest procés de guarició és un ensenyament dirigit també a nosaltres. Nosaltres som sovint cecs. Cecs perquè estem acostumats a mirar-nos només a nosaltres mateixos, cecs perquè ens dediquem a contemplar fixament el nostre jo, resignats a un món que sembla impossible de canviar. En aquest passatge, l'evangelista repeteix set vegades la frase "obrir els ulls". Una repetició que no és cap casualitat. Potser vol indicar la facilitat amb què podem tornar a caure en la ceguesa. El passatge evangèlic suggereix que la guarició és un camí que continua sempre i requereix perseverança, com li va passar a aquell cec un cop va ser guarit. La gent no el va reconèixer quan el van veure. Normalment es pensa que és impossible canviar, que és impossible que un es converteixi en algú diferent del que és. Els fariseus es mostren molestos a causa d'aquest canvi. No saben alegrar-se amb els qui estan alegres perquè no saben plorar amb els qui ploren i no saben commoure's amb els qui pateixen. I van sentir ràbia. Jesús es torna a trobar amb el cec: el "troba", assenyala l'evangelista, com si ens volgués dir que Jesús és un que no abandona. No n'hi ha prou amb ser tocat una vegada només, amb escoltar i obeir només una sola vegada. El Senyor quan ens troba -com va fer amb aquell cec- ens fa noves preguntes, ens demana nous compromisos. Es tracta de sol·licitacions d'amor, de requeriments de creixement en el seguiment. Ell li pregunta: "Creus en el Fill de l'home?" Jesús cerca un amic, vol un deixeble per estimar, un company amb qui canviar el món. El cec va respondre: "I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?" És la pregunta de la Quaresma: saber encara més de Jesús, contemplar encara més el seu rostre, deixar-se tocar encara més pel seu amor. L'Evangeli ens diu: "Ja l'has vist: és el qui et parla".