Festa de l'anunciació del Senyor a Maria. Memòria del beat Omeljan Kovc, prevere greco-catòlic ucraïnès assassinat al camp de concentració de Majdanek l'any 1944 per haver defensat els jueus de la persecució. Llegir més
Festa de l'anunciació del Senyor a Maria. Memòria del beat Omeljan Kovc, prevere greco-catòlic ucraïnès assassinat al camp de concentració de Majdanek l'any 1944 per haver defensat els jueus de la persecució.
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Lluc 1,26-38
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
-No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
-Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
-L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
-Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l'àngel es va retirar.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
La litúrgia de l'Església ens convida a fer memòria del dia que l'àngel va ser enviat a Natzaret per anunciar a Maria que seria la mare de Jesús. L'Evangeli no ens porta al temple de Jerusalem, com havia succeït en l'anunci del naixement de Joan Baptista, sinó a una casa modesta on hi ha una adolescent, sola en aquell moment, que porta un nom molt comú: Maria. L'àngel entra i la saluda. Ella és una noia com totes. Viu la vida normal del poble. No obstant sobre ella s'ha posat la mirada de Déu. Des de la concepció va ser triada per ser la mare del Salvador. I des de la concepció Déu l'havia preservada, n'havia tingut cura, l'havia, per dir-ho així, embellida, purificada de qualsevol taca, perquè pogués acollir el Fill. Per això l'àngel li pot dir: "Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!". Sí, Maria és plena de l'amor de Déu. I en això ens va al davant, ha retornat a aquest amor una adhesió total. Ella es torba així que sent les paraules de l'àngel. Però l'àngel la conforta: "No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús". És una notícia que la torba encara més profundament, perquè encara no ha anat a viure amb Josep. I ho diu: "Com podrà ser això, si jo sóc verge". Però l'àngel insisteix: "L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra". Maria s'abandona al Senyor i respon: "Sóc l'esclava del Senyor; que es compleixi en mi la teva paraula". Ella, la primera estimada d'una manera tan gran per Déu, és la primera que respon amb una acceptació total a les paraules de l'àngel. Maria, la primera dels creients, ens ofereix l'exemple de com escoltar la Paraula de Déu. La seva obediència és a l'arrel de la salvació. Aquell dia, en aquell sí, s'enderrocava la desobediència dels primers pares i començava el temps de la redempció. Amb Maria aprenem a acollir l'Evangeli en el nostre cor. Participarem així del misteri de la salvació.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
