LA PREGÀRIA CADA DIA

V de Quaresma
V de Quaresma

Primera Lectura

Ezequiel 37,12-14

Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: "Això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."

Salm responsorial

Salm 129 (130)

Antífona

Des de l’abisme et crido, Senyor.

- Des de l’abisme et crido, Senyor;
Senyor, escolta el meu clam.

- Escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.

- Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?

- Però és molt teu donar el perdó;
per això mereixes que et venerin.

- Confio amb tota l’ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.

- Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.

- Que els sentinelles esperin el matí;
Israel, espera en el Senyor.

- Perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.

- És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.

Segona Lectura

Romans 8,8-11

Per això els qui viuen d'acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 11,1-45

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
-Senyor, aquell que estimes està malalt.
Jesús, en sentir-ho, digué:
-Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles:
-Tornem a Judea.
Ells li diuen:
-Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?
Jesús contestà:
-¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
Dit això, va afegir:
-Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo.
Els deixebles li digueren:
-Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo.
Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament:
-Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles:
-Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
-Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu:
-El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
-Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús:
-Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon:
-Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
-El Mestre és aquí i et crida.
Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué:
-Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà:
-On l'heu posat?
Li diuen:
-Senyor, vine i ho veuràs.
Jesús començà a plorar. Els jueus deien:
-Mireu com l'estimava.
Però alguns d'ells replicaren:
-Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.
Jesús digué:
-Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
-Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
Li respon Jesús:
-¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
-Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
Havent dit això, cridà amb tota la força:
-Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
-Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

L'Evangeli de la resurrecció de Llàtzer és una anticipació de la Pasqua que ens preparem a viure. Jesús es troba lluny del poble dels seus amics, Marta, Maria i Llàtzer, quan li arriba la notícia de la mort de l'amic. Jesús hauria estat en perill a Judea a causa de les amenaces rebudes, però tot i així decideix anar a casa de l'amic: no pot restar lluny del patiment i del drama que està vivint el seu amic Llàtzer. L'amistat per Jesús és una dimensió profunda de la vida. Sempre hi és present. Quantes vegades, en canvi, els homes fugen davant del patiment dels altres, afegint així al drama del mal l'amargura de la soledat! Els deixebles de Jesús, també avui, amb massa freqüència volen romandre lluny, mantenir-se a distància de tants Llàtzers sepultats i oprimits. Potser també ells, com Marta, dirigeixen a Jesús una espècie de retret: "si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà!". És com dir: "Si tu, Senyor, haguessis estat a prop, no hagués passat aquesta desgracia". L'Evangeli realment ens diu que no és Jesús qui es queda lluny, sinó els homes. I a vegades s'impedeix fins i tot a Jesús que s'apropi.
Només Jesús està al costat de tants Llàtzers i plora per ells. Li passarà també a Ell d'aquí a uns dies, a Getsemaní, quan es quedarà sol i per l'angoixa suarà sang. Jesús està sol davant de Llàtzer, esperant contra tot i contra tots. Fins i tot les germanes tracten de dissuadir-lo quan Ell vol fer obrir la tomba. "Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor", li diu Marta. Però Jesús no s'atura, el seu afecte per Llàtzer és molt més fort que la resignació de les germanes, i és molt més savi que la mateixa sensatesa, que la mateixa evidència de les coses. L'amor del Senyor no coneix fronteres, ni tan sols les de la mort: vol el que és impossible. Aquella tomba, per tant, no és la morada definitiva dels amics de Jesús. Per això crida: "Llàtzer, surt a fora!" L'amic sent la veu de Jesús, justament tal com està escrit: "les ovelles escolten la seva veu" (Jn 10,3). Llàtzer escolta i surt. Jesús no parla a un mort sinó a un viu, si bé a un que dorm, potser per això crida. I convida els altres a desfer les benes de l'amic. Tanmateix, deslligant a Llàtzer "mort", Jesús ens deslliga a cadascú de nosaltres del propi egoisme, de la pròpia fredor, de la pròpia indiferència, de la mort dels sentiments. Jesús crida a cadascú pel seu nom. El nom significa tota la vida d'un home. Ell la defensa del mal. El seu amor és personal. Avui l'amistat de Déu, que veiem reflectida en l'amistat que Ell genera entre els homes, crida novament a l'alegria dels cors i a un món confinat en sepulcres. Llàtzer anticipa la Pasqua, quan Jesús, amic del sofriment de cada home, serà Ell mateix esclafat pel mal. Sabrem nosaltres ser amics seus i commoure'ns per Ell? Aquesta és l'elecció de la Quaresma.