LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la Pasqua
Paraula de déu cada dia

Pregària de la Pasqua

Dissabte sant
Pasqua de Resurrecció
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la Pasqua
Diumenge 12 de abril

Dissabte sant
Pasqua de Resurrecció


Primera Lectura

Fets dels Apòstols 10,34.37-43

Llavors Pere prengué la paraula i digué:
-Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, però Déu el ressuscità el tercer dia i li concedí que s'aparegués, no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d'abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d'entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l'ha constituït jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom.

Salm responsorial

Salm 117 (118)

Antífona

L’amor del Senyor perdura eternament.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.

- Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

- Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.

- Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?

- Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.

- Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.

- Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

- Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.

- Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.

= Quan m’envoltaven com un eixam †
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.

- M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.

- Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

- Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

= «La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»

- No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.

- El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.

- Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.

- Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

- Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.

- La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.

- És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

- Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

- Ah, Senyor, dóna’ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!

= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il•lumina.

- Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l’altar.

- Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Segona Lectura

Colossencs 3,1-4

Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 20,1-9

El primer dia de la setmana -el diumenge-, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
-S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Evangeli de Pasqua comença amb una dona, Maria Magdalena, que va anar al sepulcre de Jesús quan "encara era fosc". Encara era fosc a fora, i sobretot dintre el cor d'aquella dona. Tan bon punt arriba al sepulcre, veu que la pedra de l'entrada, una llosa pesada com tota mort i tota separació, havia estat apartada. Corre de seguida a trobar Pere i Joan i els diu: "S'han endut el Senyor fora del sepulcre!". I afegeix amb tristesa: "No sabem on l'han posat". La tristesa de Maria per la pèrdua del Senyor, encara que només es tracti de la seva despulla corporal, és com una bufetada a la nostra fredor i al nostre oblit de Jesús vivent. Avui, aquesta dona ens ensenya que només amb uns sentiments com els seus dins el cor és possible trobar el Senyor ressuscitat.
La seva desesperació mou Pere i l'altre deixeble que Jesús estimava. Tots dos "corren" de seguida cap el sepulcre buit. Havien començat junts a seguir el Senyor en la Passió, si bé a distància (Jn 18,15-16), però ara "corrien tots dos junts" per estar prop d'ell. És una cursa que expressa bé l'ànsia de qualsevol deixeble, de tota comunitat, que cerca el Senyor. Nosaltres potser haurem de tornar a córrer. El nostre caminar s'ha fet massa lent, potser feixuc per l'amor per nosaltres mateixos, per la por de relliscar i de perdre alguna cosa nostra, per la por de d'haver d'abandonar els vells costums. Cal que tornem a córrer, deixant el cenacle de portes tancades i anant cap el Senyor. Va arribar en primer lloc el deixeble de l'amor: l'amor fa córrer més ràpid. Però també el pas més lent de Pere el va portar a les portes de la tomba; i tots dos van entrar. Pere va entrar primer i va observar un ordre perfecte: el llençol d'amortallar era al seu lloc com si se n'hagués extret el cos de Jesús, i el mocador "continuava lligat a part". No es percebia cap senyal de manipulació ni robatori: era com si Jesús s'hagués alliberat tot sol. També l'altre deixeble va entrar i "veié" la mateixa escena: "ho veié i cregué", escriu l'evangelista. Havien vist els signes de la resurrecció, i es van deixar tocar el cor.
"De fet, -diu l'evangelista- encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts". Sense la comprensió de la Pasqua ens resignem davant el mal. La Pasqua ha vingut, la pedra pesada ha estat apartada i el sepulcre s'ha obert. El Senyor ha vençut la mort i viu per sempre. Jesús ressuscitat posa en els cors la força de l'Esperit que ens renova. Escriu l'apòstol Pau: "Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist" (Col 3,3). La nostra vida està empeltada en Jesús ressuscitat i participa de la seva victòria sobre la mort i sobre el mal. Junt amb el Ressuscitat, podrem entrar en el món i eliminar les pesades pedres que aixafen la vida de molts. I el Ressuscitat farà partícips els homes i la creació sencera en el seu misteri de resurrecció. A partir de Pasqua comença el cel nou i la terra nova on ja no hi haurà ni dol, ni llàgrimes, ni mort, ni tristesa, perquè Déu serà tot en tots.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.