Memòria de Sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Anuncià l'Evangeli a Alemanya i va ser assassinat durant un viatge missioner a Frísia (+754). Llegir més
Memòria de Sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Anuncià l'Evangeli a Alemanya i va ser assassinat durant un viatge missioner a Frísia (+754).
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
2a Timoteu 3,10-16
Tu, però, m'has seguit pas a pas en l'ensenyament, la manera de viure, els propòsits, la fe, la paciència, l'amor, la constància, les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra. Quines persecucions no vaig haver de suportar! Però de totes, el Senyor me'n va treure. Tots els qui vulguin viure piadosament en Jesucrist seran perseguits. Per la seva banda, els homes dolents i impostors aniran de mal en pitjor, alhora enganyant i enganyant-se.
Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, sabent de qui ho has après. Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Pau acaba d'advertir a Timoteu que en els darrers temps hi haurà moments difícils a causa d'una decadència general dels costums: "Hi haurà homes dominats per l'amor a si mateixos, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, homes sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé, traïdors, impulsius, encegats, amics del plaer més que de Déu. Aquests homes mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix". Pau li diu: "Aparta't de gent així!" I el convida a recordar -donat que l'ha "seguit pas a pas"- el seu exemple, la seva manera de viure amb fe, amb amor, amb magnanimitat i també a tenir en compte les persecucions i el patiment que se'n deriven. De fet, l'apòstol declara clarament que "Tots els qui vulguin viure piadosament en Jesucrist seran perseguits". Timoteu ha de ser conscient (i nosaltres amb ell) que tots els deixebles tindran el mateix destí que ha tingut Jesús. Per això, amb sol·licitud paterna, Pau exhorta el deixeble: "Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, sabent de qui ho has après". La nostra força prové de l'escolta de les Santes Escriptures. De fet, es van inspirar en Déu per ser una font viva i pura d'una nova saviesa: les Sagrades Escriptures són útils "per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé". La seva escolta fidel i continuada conforma el deixeble segons el pensament de Déu. Ens han estat enviades per Déu mateix, perquè "el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
