LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia

Pregària de la vigília

Memòria de sant Sergi de Radonez, de l'Església russa, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 18 de juliol del 1939. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 18 de juliol

Memòria de sant Sergi de Radonez, de l'Església russa, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 18 de juliol del 1939.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Miquees 2,1-5

Ai dels qui, del llit estant, planegen el mal
i, en fer-se clar, l'executen,
abusant del poder que tenen a les mans!
Si desitgen camps, els roben;
si volen cases, les prenen;
extorsionen el cap de casa i la seva família,
li arrabassen l'heretat.
Per això diu el Senyor:
"També jo, mala gent, tinc plans contra vosaltres;
serà un jou que no us trauré del damunt,
no podreu anar amb el cap alt,
serà un temps de desastres."
Aquell dia entonaran un cant de burla contra vosaltres,
escarniran la complanta que diu:
"Hem quedat espoliats,
Déu ha repartit la terra
que pertanyia al nostre poble.
Com podrà restituir-nos
els camps que ha repartit?"
Per això no tindràs qui et doni una heretat
en la comunitat del Senyor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Miquees viu a Jerusalem, ciutat no tan diferent de la Samaria descrita per Amós. Ell no es limita a presentar una acusació de tirania i d'opressió, més aviat revela amb agudesa la perversió que atrapa aquells que es converteixen en esclaus del poder que exerceixen. Fins i tot de nit planegen el mal, tot el seu temps està habitat per l'esperit del maligne. El profeta adverteix a no deixar-se enganyar per l'afany de posseir, perquè tot acabarà i serà destruït. També en el nostre món l'amor pels diners segueix creant desigualtat i injustícia, i deixa els pobres a la porta com li va passar al pobre Llàtzer. Mai el món havia estat tan ric com ara, però mai hi havia hagut tants pobres com hi ha ara. És una injustícia insuportable a Déu. El crit dels pobres arriba al cor de Déu i el commou. La Paraula profètica denuncia l'escàndol d'aquesta desigualtat. Avui dia augmenta la distància entre rics i pobres, una desigualtat que trobem a l'origen dels conflictes i guerres que no cessen d'ensangonar la terra. L'inici del text és emblemàtic. Comença amb un "ai!", una expressió que és tant d'amenaça com de lamentació, dirigida als qui fan el mal perquè el puguin reconèixer abans no sigui massa tard. El mal és tornarà contra els violents: els qui planegen iniquitats de nit i de dia es fan la il·lusió de restar sense càstig. La saviesa bíblica adverteix que la injustícia és sempre una ofensa contra Déu, que és Pare de tots.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.