LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 4 de agost


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 30,1-2.12-15.18-22

Paraula que Jeremies rebé del Senyor:
-Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre les paraules que t'he comunicat, "Això diu el Senyor:
La teva fractura encara és tendra,
la teva ferida és oberta;
no hi ha qui s'interessi a tornar-te la salut,
qui porti remeis per a la teva nafra.
Tots els teus amants t'han oblidat,
ja no s'interessen per tu;
jo t'he ferit com qui fereix un enemic,
t'he donat un escarment cruel
per les teves culpes innombrables,
per tants pecats teus.
No et queixis de la teva fractura,
de la teva ferida encara tendra:
te l'he feta jo perquè eren moltes les teves culpes
i innombrables els teus pecats.
"Això diu el Senyor:
Renovaré la vida de les tendes de Jacob,
m'apiadaré dels seus pavellons:
reedificaran la ciutat sobre les seves ruïnes,
els palaus s'alçaran al lloc on eren.
De dins en sortiran accions de gràcies
i càntics de gent que fa festa.
Els multiplicaré i no minvaran,
els enfortiré i no s'afebliran;
els seus fills seran ferms com abans,
es reuniran en assemblea davant meu,
i demanaré comptes als qui els havien oprimit.
Els governarà un dels seus,
un sobirà sortit d'entre ells:
el faré acostar i s'estarà a prop meu.
Perquè, qui gosaria acostar-se a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
Vosaltres sereu el meu poble
i jo seré el vostre Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Amb aquesta pàgina comença el "Llibre de la consolació", que comprèn els capítols 30-31. Fins aquest moment el profeta havia pronunciat diversos oracles que contenien anuncis de desastres, morts i deportacions. Tot això no succeïa per casualitat, sinó com a conseqüència amarga de la rebel·lió del poble de Judà que havia deixat de seguir la Paraula de Déu i no escoltava el profeta que amb convicció i continuïtat la comunicava. Però el Senyor crida el profeta i li diu: "Escriu en un llibre les paraules que t'he comunicat, perquè vénen dies en què renovaré la vida del meu poble d'Israel i de Judà, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin". El Senyor, un cop més, pren la iniciativa de l'alliberament del poble. No suporta el "crit d'esglai, de terror i no de pau". I decideix intervenir per començar el dia de l'alliberament. El poble podia mirar amb esperança el futur. La terra que havia rebut tornaria a ser seva. Es repeteix així l'experiència de l'Èxode: el poble sortirà del país on vivia com a foraster i entrarà en la terra assignada per Déu. Però, ¿el poble sabrà llegir aquesta nova intervenció de Déu? Només ho farà si para l'orella per escoltar al Senyor que no cessa de dirigir-li la seva paraula. El Senyor no és lluny i no és mut. Continua parlant. I en aquesta ocasió diu: "No tinguis por, Israel. T'ho dic jo, el Senyor. Jo t'allibero dels països llunyans. Salvo els teus fills de la terra on són captius". El Senyor afirma: "jo sóc amb tu per salvar-te". La compassió del Senyor ha estat la gran medicina que ha guarit la gran ferida de la traïció. El Senyor "fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent" (Lc 1,69). La profecia de Jeremies es compleix en Jesús, el Messies-rei sorgit del mateix poble, concretament de la tribu de Judà i de la família de David. Els deixebles de Jesús són aquest poble que pertany al Senyor en virtut del pacte d'amor: "Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu". L'aliança amb el Senyor és la medicina que guareix i la Paraula de Déu és la llum i la força que ajuden a fer camí cap a la pau.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.