LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa de l'Assumpció
Festa de l'Assumpció de Maria
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dissabte 15 de agost

Festa de l’Assumpció
Festa de l'Assumpció de Maria


Primera Lectura

Apocalipsi 11,19; 12,1-6.10

Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l'arca de l'aliança de Déu, mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava i queia una gran pedregada.
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d'infantar i cridava afligida pels dolors del part.
També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d'infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l'alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies.
Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:
-Ara és l'hora de la salvació,
la força i el regnat del nostre Déu,
l'hora del poder del seu Messies,
perquè l'acusador dels nostres germans,
el qui els acusava nit i dia davant el nostre Déu,
ha estat expulsat.

Salm responsorial

Salm 34 (35)

Antífona

M’alegraré perquè el Senyor em salva.

- Acusa, Senyor, els qui m’acusen,
combat contra els qui em combaten;

- pren l’escut i el broquer,
aixeca’t, vine a ajudar-me.

[- Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.]

- Senyor, digues al meu cor:
«Jo sóc el qui et salva.»

[- Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen prendre’m la vida.

- Que se’n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.

- Que siguin com la palla a mercè del vent
i que els encalci l’àngel del Senyor.

- Que trobin fosc i relliscós el camí
i que l’àngel del Senyor els persegueixi.]

[- No tenien motiu per a posar-me paranys,
no tenien motiu per a cavar-me una fossa.

= Que es trobin tot d’una en el desastre, †
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin dins els clots que han obert.]

- I jo celebraré el Senyor,
m’alegraré perquè ell em salva.

- Proclamaré amb totes les forces:
«Qui és com tu, Senyor?

- Defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra aquell qui l’espolia.»

- Es presenten testimonis maliciosos,
m’interroguen sobre coses que ignoro;

- em tornen mal per bé,
tothom m’abandona.

- Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,

- m’afligia i dejunava,
no deixava de pregar;

= arreu anava trist i abatut, †
com si es tractés d’un germà o d’un amic,
com si plorés la pròpia mare.

- Però ells, quan m’han vist caure,
se n’han alegrat, s’han reunit contra mi,

- m’han fet mal d’amagat,
no paren de destrossar-me;

- es mofen de mi, em cobreixen de sarcasmes,
estrenyen les dents contra meu.

= Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho? †
Defensa la meva vida de la seva violència,
defensa dels lleons l’únic bé que posseeixo.

- Et donaré gràcies enmig de l’assemblea,
davant de tot el poble et lloaré.

- Que no puguin alegrar-se
els qui em volen mal sense motiu;

- que no es facin l’ullet entre ells
els qui m’odien perquè sí.

[- Ells no parlen de pau:
rumien com enganyar la gent senzilla del país;

- i s’omplen la boca dient satisfets:
«Els nostres ulls han vist el que volien.»]

- Ho has vist, Senyor, no callis,
no t’allunyis de mi, Senyor.

= Desperta’t, desvetlla’t, †
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!

[- Fes-me justícia, dicta sentència:
Senyor, Déu meu, que no es riguin de mi!

= Que no puguin pensar en el seu cor: †
«Això és el que anhelàvem.»
Que no puguin dir-se: «L’hem engolit.»

- Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s’alegraven de la meva desgràcia.

- Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s’enorgullien contra mi.]

- Que s’alegrin i exultin
els qui volien el meu triomf,

- i diguin sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»

- Anunciaré la teva justícia,
tot el dia et lloaré.

Segona Lectura

1a Corintis 15,10-26

Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.
Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d'ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l'ha pogut pas ressuscitar. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d'autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la mort,

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 1,39-56

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces:
-Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà.
Maria digué:
-La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa;
des d'ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
"Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
"Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En el cor del mes d'agost, l'Església d'Orient i la d'Occident celebren conjuntament la festa de l'Assumpció de Maria al cel. La litúrgia de l'Església ens porta a escoltar l'Evangeli de la visitació: "per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la muntanya, a un poble de Judea". Aquells dies Maria corria des de Galilea fins a un poble proper a Jerusalem per visitar la seva cosina Elisabet. Avui la veiem córrer cap a la muntanya de la Jerusalem celestial per trobar, finalment, el rostre del Pare i el seu Fill. Hem de dir que Maria, en el viatge de la vida, mai es separa del seu fill. L'hem vista amb el petit Jesús fugir d'Egipte, més tard conduir-lo ja adolescent a Jerusalem, i durant trenta anys de vida a Natzaret contemplar-lo cada dia, guardant en el seu cor tot el que Jesús feia. Després el va seguir durant els tres anys de vida pública. I va estar amb ell fins a la creu.
Avui la veiem entrar al cel "vestida amb el sol, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles" (Ap 12,1). Ha estat la primera creient a acollir la Paraula de Déu, i la primera a ser assumpta al cel. Ha estat la primera a prendre entre els seus braços Jesús quan encara era un nen, i ara és la primera que el Fill pren entre els seus braços perquè sigui assumpta al cel. Ella, una noia humil d'un poble perdut de la perifèria de l'imperi, ha acollit l'Evangeli i s'ha convertit en la primera ciutadana del cel, assumpta per Déu al costat del tron del Fill. El Senyor realment derroca els poderosos i exalta els humils. Allò que avui celebrem és un gran misteri. És el misteri de Maria, sobretot. Però, d'alguna manera, és també el misteri del destí tots nosaltres, del destí de tot el gènere humà. Certament, per la via de l'assumpció oberta per Maria s'encaminen els passos de tots aquells que uneixen la seva vida al Fill, com Maria hi va unir la seva.
Maria i el Crist, units íntimament, són el signe més alt del bé i la salvació que lluiten sempre contra el mal, la bèstia de la que parla el llibre de l'Apocalipsi. Si a l'inici de la història, Adam i Eva van ser vençuts pel maligne, en la plenitud dels temps, Jesús i Maria, el nou Adam i la nova Eva, derroten definitivament l'enemic. Amb la victòria de Jesús sobre el mal, la mort interior i física és vençuda. I la resurrecció del Fill i l'assumpció de la Mare es fan visibles en l'horitzó de la història.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.