LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Record de la històrica trobada d'Assís (1986) en què Joan Pau II va convidar representants de totes les confessions cristianes i de les grans religions mundials a pregar per la pau. Memòria de Dominique Green, jove afroamericà ajusticiat el 2004. Pregària pels condemnats a mort i per l'abolició de la pena capital. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 27 de octubre

Record de la històrica trobada d'Assís (1986) en què Joan Pau II va convidar representants de totes les confessions cristianes i de les grans religions mundials a pregar per la pau. Memòria de Dominique Green, jove afroamericà ajusticiat el 2004. Pregària pels condemnats a mort i per l'abolició de la pena capital.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Efesis 5,21-33

Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist.
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als marits.
Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat per ella. L'ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la Paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment, els marits han d'estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s'estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església, ja que som membres del seu cos. Per això, tal com diu l'Escriptura, l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l'Església, i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol interpreta les relacions entre els membres de la família segons la lògica de l'Evangeli. Sap prou bé que els membres d'una família cristiana s'han de comportar entre ells d'una manera nova, és a dir com a persones "sotmeses", abans de tota altra cosa, a Jesucrist. D'aquesta submissió neixen noves relacions en el matrimoni i la família. Tots són cridats a sotmetre's recíprocament "per reverència a Crist". Abans de respectar els rols socials, el marit i la muller pertanyen tots dos al Crist. Amb aquesta exhortació es talla de soca-rel qualsevol temptació d'autoritarisme, és a dir de sentir-se superior l'un a l'altre. Pau té en compte l'estructura familiar vigent en el seu temps, si bé considera marit i muller com "germans en Crist". La seva relació esponsal ha de ser animada, per tant, per la fraternitat que existeix en l'Església. Els esposos cristians són invitats a tenir una reciprocitat en l'amor similar a la de Crist i Església, un amor que arriba fins al do de la vida. La seva vocació és obrir-se a la vida i a la comunicació de l'amor fins als confins de la terra. El "misteri gran" de l'amor de Crist i de l'Església il·lumina l'amor conjugal i li dóna la força per anar sempre més enllà, superant tota dimensió exclusivament familiar i de tancament. Per això, arriba el moment en el qual "l'home deixa el pare i la mare". L'amor que uneix els dos esposos és generatiu i empeny a eixamplar l'amor fins als extrems de la terra.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.