LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòria del beat Carles de Jesús (Charles de Foucauld), "germà universal", assassinat el 1916 al desert algerià on vivia dedicat a la pregària, en fraternitat amb el poble tuareg. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 1 de desembre

Memòria del beat Carles de Jesús (Charles de Foucauld), "germà universal", assassinat el 1916 al desert algerià on vivia dedicat a la pregària, en fraternitat amb el poble tuareg.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 10,21-24

En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:
-T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
"El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
-Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Els setanta-dos deixebles enviats en missió per Jesús, han experimentat la força de l'Evangeli per canviar la pròpia vida i la del món. Quan tornen expliquen a Jesús la seva extraordinària experiència missionera. Són plens d'alegria pels prodigis que han estat capaços d'operar. I Jesús exulta "de la joia de l'Esperit Sant". És l'alegria de Jesús que veu com l'Evangeli comença a donar els primers fruits per l'acció dels seus deixebles, que ell vol fer partícips de la seva mateixa obra, del seu somni, és a dir, de la salvació dels homes i de les dones del poder del mal. Una mica abans els havia dit: "Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp" (18). Jesús, commogut per tot el que ha passat, alça els ulls al cel i dóna gràcies al Pare perquè ha volgut confiar el seu designi d'amor a aquells deixebles que han confiat en ell. La fe és viure amb Jesús el seu mateix somni i tenir la possibilitat de realitzar-lo. És el somni mateix del Pare. Efectivament, Jesús diu als deixebles: "Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar". En la familiaritat amb Jesús i amb el Pare rau la plena alegria dels deixebles. I Jesús els anomena "feliços" pel fet que poden participar en la seva mateixa missió, perquè entren en el cor de la nova història que Déu està iniciant entre els homes.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.