LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia

Pregària de la santa creu

Festa del Crist negre d'Esquipulas, a Guatemala, venerat a tota Amèrica Central. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 15 de gener

Festa del Crist negre d'Esquipulas, a Guatemala, venerat a tota Amèrica Central.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 2,1-12

Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític:
-Fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: "Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?"
A l'instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:
-Per què penseu això en el vostre cor? Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
-T'ho mano: aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:
-No havíem vist mai res de semblant.
(Mt 9,9-13; Lc 5,27-32)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Continua la lectura de l'Evangeli de Marc. Jesús, després de passar alguns dies predicant l'Evangeli en diversos pobles de la regió, torna a Cafarnaüm i a casa de Pere. Els habitants de la ciutat i del territori al voltant de Cafarnaüm pensàvem que amb Jesús havia arribat el temps nou de la salut i de la pau. També un paralític tenia la sensació que el seu guariment no era un somni impossible. Alguns amics seus -confiant en la seva guarició- el van portar a Jesús i, arribats a la porta, no van aconseguir entrar a causa de la gran gentada que s'hi aplegava. Sense resignar-se, van pujar amb el malalt al terrat de la casa, van fer un forat al sostre i el van baixar fins arribar davant de Jesús. És sorprenent l'amor, la perseverança i la creativitat d'aquests amics pel malalt. No solament no es resignen davant les dificultats, com tantes vegades ens passa a nosaltres que abandonem a la primera dificultat amb la que ens trobem, sinó que fan l'impossible per ajudar-lo. La insistència de l'amor que els quatre amics tenen pel paralític i la confiança que dipositen en la força guaridora del jove profeta, són els dos pilars que ens endinsen en el miracle que és a punt de succeir. Tanmateix, els espera molt més que el miracle. Jesús dóna a aquest paralític la joia plena del Regne, la guarició del cos i la del cor. L'evangelista comença a observar l'oposició dels escribes a la seva misericòrdia. Jesús, que ja és conscient d'aquesta oposició, tan aviat com veu el paralític manifesta, tot d'una, el poder del nou regne: no solament el fa alçar de la llitera sinó que li perdona els pecats. El paralític és guarit de manera plena. Com tots, també aquell malalt tenia necessitat de ser guarit en el cor i no solament en el cos. En definitiva, tots hem de dirigir la mirada a Jesús. El paralític es va convertir, si així ho podem dir, en ciutadà del nou regne. Finalment tots som cridats a convertir-nos a l'Evangeli: pecadors, malalts i pobres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.