LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 28 de gener


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 4,21-25

I els deia:
-És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
I els deia també:
-Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquesta pàgina de l'Evangeli recull quatre frases soltes que l'evangelista ha unit inserint-les en l'horitzó d'escolta i de l'eficàcia de la Paraula de Déu: "fixeu-vos en allò que escolteu", diu Jesús, potser fent referència a la paràbola del sembrador, i per tant a la dimensió missionera que es desprèn d'aquesta escolta. La fe ha de tenir una força comunicativa. Una comunitat que es tanca en si mateixa, que s'acontenta amb recloure's en el propi recinte, és com algú que posa una llàntia sota una mesura. I l'exemple el dóna Jesús, ell el primer. La llum que ha vingut al món no és posada "sota una mesura", sinó en el portallànties. I les multituds se n'han adonat, fins al punt que vénen de tot arreu perquè il·lumini el seu camí. La imatge de la llum que existeix per il·luminar els altres i no a ella mateixa, descriu bé la vida de Jesús. Ell és la llum veritable que il·lumina cada home, com escriu Joan en el pròleg del quart Evangeli. No ha vingut per a si mateix, no s'ha encarnat per realitzar-se a sí mateix ni per afirmar un projecte personal. Jesús ha vingut a la terra per il·luminar els passos dels homes en el camí de la salvació, perquè tots puguin recórrer el camí de la vida fins a arribar a la fraternitat entre tots el pobles, que és el destí final dels homes i de la creació. I aquí l'altra dita de Jesús revela la greu responsabilitat de la missió, perquè "al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda". L'Evangeli de l'amor no admet cap mena de restricció: és universal i obert a tots. La vida de Jesús així ens ho ha manifestat.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.