LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

I de Quaresma
Memòria de sant Pere Damià ((1072). Fidel a la seva vocació monàstica, va estimar tota l'Església i va dedicar la seva vida a reformar-la. Record dels monjos a tot el món.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 21 de febrer

I de Quaresma
Memòria de sant Pere Damià ((1072). Fidel a la seva vocació monàstica, va estimar tota l'Església i va dedicar la seva vida a reformar-la. Record dels monjos a tot el món.


Primera Lectura

Gènesi 9,8-15

Després Déu va dir a Noè i als seus fills:
-Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l'arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.
I Déu va afegir:
-El signe de l'aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú.

Salm responsorial

Salm 24 (25)

Antífona

Recorda’t, Senyor, del teu amor.

= A tu, Senyor, elevo la meva ànima. †
Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany;
que els enemics no triomfin sobre mi.

- Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany,
se l’enduran els qui t’abandonen per no res.

- Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.

= Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me, †
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.

- Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.

- No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove;

- recorda’t de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor.

- El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.

- Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.

- El camí del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d’aliança.

- Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.

- Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.

- Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.

- El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.

- Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.

- Gira’t, apiada’t de mi,
que em trobo sol i desvalgut.

- Eixampla el meu cor oprimit,
treu-me de la meva aflicció.

- Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat;
lleva’m tots els meus pecats.

- Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.

- Guarda la meva vida i allibera’m;
espero en tu, que no m’endugui un desengany.

- La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança.

- Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l’afligeixen.

Segona Lectura

1a Pere 3,18-22

També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu; el seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. Llavors anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s'allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l'arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l'aigua. I l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. Ell se'n va anar al cel i està a la dreta de Déu. A ell estan sotmesos àngels, autoritats i poders.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Marc 1,12-15

Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre les feres, i els àngels l'assistien.
(Mt 4,12-17; Lc 4,14-15)
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
-S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
(Mt 4,18-22; Lc 5,1-11)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

El dimecres va començar la Quaresma. Després d'haver rebut les cendres al cap, mentre se'ns deia: "Recorda't que ets pols i a la pols has de tornar", vam començar junts el pelegrinatge cap a la Pasqua. És un moment que involucra cadascú personalment, en la consciència, no obstant, de formar part d'un poble que camina junt. El fragment bíblic que ve a continuació del relat de la fi del diluvi, anunciada pel colom que torna amb la branca d'olivera, parla de l'aparició d'un arc de Sant Martí que fa de pont entre la terra i el cel. Déu mateix en fa la interpretació: "és el signe de l'aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra". Un signe d'aliança eterna, que Déu estableix pensant en si mateix: "Quan... entre els núvols aparegui el meu arc, recordaré el pacte que he fet amb vosaltres", i també en els pobles de la terra, perquè en veure'l recordin l'aliança feta amb Déu. Així mateix, aquests quaranta dies de Quaresma ens recorden el pacte que Déu ha fet amb el seu poble i amb tots els pobles de la terra. Fins a vint-i-dues vegades, en el Nou Testament, es recorden els quaranta dies com a símbol de la vida sencera del creient. I la breu narració de Marc n'il·lumina el sentit. L'evangelista comença remarcant que "l'Esperit empenyé Jesús cap al desert", no tant en el sentit que Jesús va ser empès a retirar-se a una terra deserta per estar sol i fer penitència, sinó en el sentit de deixar-se guiar per l'Esperit i entrar, en el món sotmès per Satanàs, a un desert de vida i amor.
L'evangelista Marc, a diferència dels altres dos sinòptics, no es limita al relat de les temptacions, destaca el fet que Jesús en el desert ja ha vençut el mal, ja ha derrotat el príncep de les tenebres. Per això, descriu els quaranta dies com un temps en què habita tranquil·lament entre les bèsties salvatges mentre els àngels el serveixen. Per això, de seguida, anuncia, en la seva predicació, que "s'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop". Jesús ens exhorta a creure en l'Evangeli. Creure en l'Evangeli vol dir confiar en l'amor del pare que abraça el fill i el revesteix del seu perdó, sense mèrits, sense expiació, només perquè ha tornat a Ell. Creure en l'Evangeli vol dir que la paraula és camí de pau, i que el món pot canviar. Creure en l'Evangeli vol dir creure en la força de la pregària. En aquest temps de Quaresma, obrim amb freqüència l'Evangeli, fem callar les nostre paraules per escoltar la Paraula de Déu, invoquem el Senyor amb els malalts, amb els qui sofreixen, amb els qui són colpits pel mal. Així descobrirem de nou l'aliança d'amor que el Senyor ha establert amb nosaltres. El Senyor va fer do de la terra als homes, però els va advertir que respectessin la vida de l'home, la seva sang, perquè ningú no visqués desinteressat de la vida de l'altre. El manament de Déu és contrari a la violència. L'home que es converteix, que esdevé pacífic, reconstrueix aquesta aliança. En el profund del cor humà hi ha un desig de pau. La Quaresma és el temps oportú per retrobar dins del nostre cor i en el cor del proïsme l'arc de la pau i així acabi el diluvi de la violència. Que els molts que escruten el cel implorant ajut i protecció, demanant pau i esperança, puguin veure aviat l'arc que surt dels nostres cors per descansar sobre aquells que acullen la pau.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.