LA PREGÀRIA CADA DIA

V de Pasqua
Memòria de sant Atanasi (†373), bisbe d'Alexandria d'Egipte. Les Esglésies Ortodoxes celebren avui la Pasqua.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 9,26-31

Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús. Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo. Quan els germans ho van saber, se'l van endur a Cesarea i d'allí el feren marxar a Tars.
L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l'Esperit Sant.

Salm responsorial

Salm 21 (22)

Antífona

Jesús, home fet al dolor, has conegut el sofriment.

- Déu meu, Déu meu,
per què m’has abandonat?

- Estàs lluny de salvar-me,
no t’arriba el meu clam.

- Déu meu, crido de dia i no respons;
crido de nit i no trobo repòs.

- I això que tu ets el Sant
i tens per tron les lloances d’Israel!

- En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;

- a tu clamaven i eren salvats,
en tu confiaven i no foren confosos.

- Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.

- Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:

- «Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l’alliberi, si tant se l’estima!»

- Ets tu qui em tragueres del si de la mare
i em confiares als seus pits;

- acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
des del si de la mare ets el meu Déu.

- No t’allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m’ajudi.

- M’envolta un ramat de braus,
m’acorralen vedells de Basan;

- uns lleons que destrossen i rugeixen
obren la boca contra mi.

- Tot jo m’escolo com l’aigua,
se’m deslloriguen tots els ossos.

- El cor, com si fos cera,
se’m fon a dins de les entranyes.

= La meva gola està resseca com terrissa, †
la llengua se m’encasta al paladar.
M’ajeus a la pols de la mort.

- M’envolta una munió de gossos,
m’encercla un estol de malfactors;

- m’han foradat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.

= Em miren, em contemplen satisfets; †
es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.

- Però tu, Senyor, no t’allunyis;
força meva, vine de pressa a ajudar-me.

- Allibera la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos;

- salva’m de la gola del lleó,
guarda’m de les banyes del brau.

= Senyor, m’has escoltat! †
Anunciaré el teu nom als meus germans,
enmig de l’assemblea et lloaré.

= «Fidels del Senyor, lloeu-lo, †
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel!

- Perquè no ha rebutjat ni menyspreat
el qui és pobre i desvalgut;

- no li ha amagat la seva mirada,
i quan cridava auxili l’ha escoltat.»

= En tu s’inspirarà el meu cant †
davant de tota l’assemblea;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.

= Els humils en menjaran fins a saciar-se, †
lloaran el Senyor els qui el cerquen.
I diran: «Que visqueu per molts anys!»

- Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,

- es prosternaran davant d’ell
totes les famílies dels pobles.

- Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà de les nacions.

= Els qui són a la terra l’adoren, †
s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols.
Per a ell viurà la meva ànima.

- Una descendència servirà el Senyor;
parlaran d’ell a aquesta generació.

= Vindran a anunciar la seva bondat †
al poble que ha de néixer.
I diran: «El Senyor ha fet tot això!»

Segona Lectura

1a Joan 3,18-24

Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. D'aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra consciència. Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu i rebrem d'ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 15,1-8

"Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies a la paraula que us he comunicat. Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La Paraula de Déu subratlla la necessitat d'"estar" en Jesús, un tema especialment estimat per l'apòstol Joan. En la seva primera carta afirma: "Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells". I en la paràbola del cep i les sarments els termes "estar" i "restar" en són el centre. Isaïes, en el "cant de la vinya" descriu la decepció de Déu per Israel, la seva vinya, la que ell havia cuidat, cavat, defensat, però de la qual no havia obtingut res més que fruits amargants. En les paraules de Jesús hi ha, però, un canvi significatiu. El cep ja no és Israel, sinó ell mateix: "Jo sóc el cep veritable". Ningú no ho havia dit mai abans. Per comprendre plenament aquestes paraules, cal situar-les en el context del sant sopar, quan Jesús les va pronunciar. I afegeix: "Jo sóc el cep i vosaltres les sarments". Els deixebles estan units al Mestre i formen part del cep: no hi ha cep sense sarments i a l'inrevés. És una relació que va més enllà del nostre estat psicològic, de les nostres bones o males condicions.
L'Evangeli continua: "Les sarments que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més". Sí, precisament els qui "donen fruit", coneixen també el moment de la poda. No hi ha edat de la vida que no requereixi de canvis i correccions i, per tant, d'esporgades. Aquests talls, de vegades molt dolorosos, purifiquen la nostra vida i fan que flueixi amb frescor la saba de l'amor del Senyor.
Jesús repeteix sis vegades: "estigueu en mi", "estigueu en el cep". És la condició per a donar fruit, per a no assecar-se i ser tallat i cremat. És el camí que va elegir Maria, la seva mare, la qual "guardava tot això en el seu cor". És el camí que va elegir Maria, la germana de Llàtzer, que es va quedar als peus de Jesús i l'escoltava. És el camí esbossat per cada deixeble. En la tradició bizantina hi ha una esplèndida icona que reprodueix plàsticament aquesta paràbola evangèlica. A la part central hi ha pintat el tronc del cep sobre el qual hi ha Jesús assegut amb el llibre de les Escriptures obert. Del tronc en surten dotze branques, en les quals hi seuen els apòstols amb l'Escriptura oberta entre les mans. És la icona de la nova vinya, la imatge de la nova comunitat que té el seu origen en Jesús, cep veritable. El llibre obert que es troba a les mans de Jesús és el mateix que tenen els apòstols: és la veritable saba que permet "no estimar amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat."