El poble gitano, també el de fe musulmana, celebra el dia de Sant Jordi (†303 ca.), el qual va morir màrtir per tal d'alliberar l'Església. Llegir més
El poble gitano, també el de fe musulmana, celebra el dia de Sant Jordi (†303 ca.), el qual va morir màrtir per tal d'alliberar l'Església.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 15,9-11
Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
"Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús, continuant el discurs als deixebles, confessa obertament la naturalesa del seu amor: "Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor". Jesús no se sent humiliat pel fet de dir que estimar els deixebles és fruit d'un amor més gran, com nosaltres podríem pensar. Encegats per la necessitat de semblar originals i no dependre de ningú, ens avergonyim d'admetre que la nostra felicitat depèn d'un amor més gran que nosaltres. Aquesta és la cultura de l'individualisme que cada vegada s'estén més en el nostre món, amenaçant d'erosionar la comunió, d'afeblir la solidaritat. La separació dels altres no porta a l'amor, tot al contrari, porta a la soledat. La soledat és un virus molt perillós que provoca una pandèmia terrible: entristeix l'ànima, insensibilitza el cor, afebleix els braços, ens fa incapaços d'estimar. Si ens quedem en l'amor de Jesús, redescobrim el gust de l'amor mutu i el somni d'aquella germanor universal que Déu ha posat al cor de cada home i que Jesús ha proclamat com a destí comú de tots els pobles de la terra. Acollir aquest somni de Déu sobre el món és l'essència de la nostra vida i de la nostra joia. D'aquí ve la necessitat urgent de fer partícips els marginats, aquells que són exclosos, d'aquesta revolució de fraternitat. La promesa de Jesús és d'una alegria plena, no de petites i passatgeres satisfaccions individuals, sinó de la participació en el pla de Déu. L'autèntica joia rau en estimar tal com Jesús ens ha estimat, fent-nos germans seus en el gran projecte de salvació del món.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
