LA PREGÀRIA CADA DIA

VI de Pasqua
Memòria del profeta Isaïes.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 10,25-26.34-35.44-48

Quan Pere estava a punt d'entrar a la casa, Corneli sortí a rebre'l i es prosternà als seus peus. Pere el va fer aixecar dient-li:
-Alça't, que jo no sóc més que un home, igual que tu.
Llavors Pere prengué la paraula i digué:
-Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. Pere parlava encara, quan l'Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els creients d'origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l'Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué:
-Qui pot privar de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?
Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.

Salm responsorial

Salm 97 (98)

Antífona

Esclateu en cants i aclameu el Senyor.

- Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,

- la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.

- El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.

- S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.

- Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

- Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

- Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.

- Amb trompetes i tocs de corn.
aclameu el rei, que és el Senyor,

- Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;

- tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes,

- en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

- Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud.

Segona Lectura

1a Joan 4,7-10

Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 15,9-17

Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
"Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En aquest temps de Pasqua, la Litúrgia ens fa meditar sovint sobre el discurs de Jesús als deixebles a l'Última Sopar, segons l'Evangeli de Joan. És el més llarg dels discursos evangèlics. En aquest temps, l'Església, per mantenir en nosaltres la força del misteri pasqual, el fragmenta i ens el proposa una vegada i una altra. Jesús continua l'al·legoria de la vinya i els sarments per indicar als deixebles la qualitat de la relació que han de tenir amb ell: "Jo sóc el cep i vosaltres les sarments". I afegeix: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics".
Ell ens estima amb aquest amor entranyable. I ens diu que ens estima per pròpia iniciativa, sense cap mèrit nostre. El seu amor és gratuït. El mateix Joan ens ho recorda en la seva primera carta: "L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats" (1Jn 4,10). Aquest és l'amor a què som cridats a viure. Jesús, per fer-nos-el entendre bé, el redueix a un de sol: "Això us mano: que us estimeu els uns als altres". L'amor entre els deixebles és l'únic manament. És l'amor amb què el Pare estima el Fill i el Fill estima els deixebles. I la joia n'és la culminació: "Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa". L'amor de Jesús és un amor ple d'alegria perquè brolla de la Pasqua.
No és un amor tancat en els seus propis recintes. La Pasqua és per a la salvació del món. També ho és l'amor, i ho és des dels seus orígens en el si de Déu, que "ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna" (Jn 3,16). D'aquí la urgència de comunicar aquest amor fins als confins de la terra, com el mateix Jesús diu als deixebles: "sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre". L'amor ha de donar fruits per al món. És inherent a la seva naturalesa. Per això, Jesús havia dit als seus deixebles poc abans: "Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres" (Jn 13,35). La comunió dels germans i les germanes, la fraternitat que som cridats a viure i a assaborir, és la força que canvia el món.