Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,5-11
Però ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Sant Agustí comenta aquest passatge del discurs de Jesús, i li fa dir aquestes paraules: "És bo per vosaltres que aquest servent se'n vagi; és cert, jo visc enmig vostre com el Verb fet carn, però no vull que seguiu amb mi de manera sensible; no vull que, satisfets amb aquesta llet, vulgueu restar sempre infants. Si no us trec els aliments delicats amb els que us he criat, no desitjareu un aliment més sòlid; si amb mentalitat carnal resteu adherits a la carn, mai estareu en disposició de rebre l'Esperit". Ha arribat per Jesús l'hora de la fe. Hem d'evitar la temptació de pensar que el nostre temps és més pobre que el temps dels apòstols. Jesús no abandona mai els deixebles a la seva sort. L'Esperit Sant vessat en els seus cors decideix el temps de l'Església. L'Esperit sosté els deixebles, els conforta, els consola, els guarda, els il·lumina i els fa capaços de comunicar l'Evangeli de l'amor per transformar el món. L'Esperit els ajudarà en els moments difícils que hauran d'afrontar. L'Esperit "posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna". L'evangelista imagina una gran assemblea on es revela, sense màscara, el mal que obra en el món per destruir-lo. Aquesta és la tasca que els deixebles han de viure guiats per l'Esperit. Cal fer un gran esforç escrutant les Escriptures amb l'ajuda de l'Esperit per poder localitzar el mal que actua en el món i vèncer-lo amb l'amor. És la missió seriosa i fascinant dels cristians que encara avui han de ser profetes que denuncien el mal i indiquen, sobretot amb el seu exemple, el camí del bé. Un d'ells, l'arquebisbe Oscar Romero, parla encara avui. Ell llegia la dramàtica història del seu temps a la llum de la Paraula de Déu. És veritat que li va comportar el martiri, però el seu testimoni és encara molt preciós. Davant les acusacions formulades, va respondre que no feia res més que llegir la història a la llum de l'Evangeli: "La paraula és com el raig de sol que ve de dalt i il·lumina. ¿Quina culpa té el sol quan la seva llum puríssima es troba amb bassals, excrements, escombraries en aquesta terra? Ha d'il·luminar aquestes coses, en cas contrari no seria el sol, no seria llum, no mostraria el que és lleig, l'horrible que hi ha a la terra".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
