LA PREGÀRIA CADA DIA

Diumenge de l'Ascensió

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 1,1-11

En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
-No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
-Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d'Israel?
Ell els contestà:
-No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren:
-Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Salm responsorial

Salm 46 (47)

Antífona

Aclamem Déu amb crits de joia.

- Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia.

- El Senyor és l’Altíssim, el temible,
el gran rei de tota la terra.

- Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;

- l’heretat que ell escull per a nosaltres
és la glòria de Jacob, el seu estimat.

- Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

- Canteu a Déu, canteu-li.
Canteu al nostre rei, canteu-li.

- Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne.

- Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.

- Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham.

- Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots.

Segona Lectura

Efesis 4,1-13

Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l'Esperit amb el lligam de la pau. Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l'esperança que us dóna la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. Per això diu l'Escriptura:
Va pujar a les altures, s'endugué un seguici de captius,
va repartir dons als homes.
Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses. I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelitzadors, a d'altres el de ser pastors i mestres; i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d'edificar el cos de Crist, fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l'home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 16,15-20

Els digué:
-Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la creació. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La festa de l'Ascensió obre una escletxa sobre el destí comú de la família humana i de tota la creació. La història de la humanitat no acaba en el buit, té un futur "humà", el de Jesús ressuscitat que ha portat l'home al cel de Déu. Podríem dir que amb l'entrada al cel, Jesús inaugura l'habitatge etern que Déu ha preparat per als seus fills. Parlant amb un llenguatge similar al de l'Apocalipsi del "cel nou", de la "terra nova" i de la Jerusalem celestial, Jesús l'inaugura amb la seva entrada. Com va dir als deixebles abans de morir, hi va a preparar un lloc per a tothom, perquè on ell sigui també hi siguem nosaltres. Ja se li ha unit la seva mare, Maria, assumpta també ella amb el seu cos. Aquesta festa ens allunya d'una història sense orientació, sense un objectiu, víctimes de l'atzar, dels astres o de forces obscures i incontrolables.
Jesús, a l'Evangeli, ens demana que siguem testimonis d'aquest misteri de salvació de tots els pobles. En el cor dels deixebles de Jesús hi ha un anhel d'universalitat: som germans universals, ciutadans del món, membres de la família de tots. El deixeble parla la nova llengua, la del cel, la llengua de l'amor, que toca i transforma els cors, que fa fora els dimonis, és a dir, els pensaments de soledat, els hàbits de venjança, d'odi, de divisió, d'enemistat. No se'ns demana que siguem homes i dones perfectes per comunicar l'Evangeli. El Senyor ens ha escollit com a pecadors perdonats, aptes per comunicar l'evangeli de l'amor. Aquest és el camí del cel. Causen una certa tristesa aquells que escruten el cel (en els horòscops, per exemple) a la recerca de signes de protecció per fugir de la por i de la inseguretat de la vida. El Senyor que puja al cel és la nostra seguretat. Ell ens atrau vers al futur que Ell ja ha aconseguit amb plenitud. Als deixebles de cada època els confereix el poder de dirigir la història i la creació cap a aquesta meta comuna. Els deixebles poden expulsar dimonis i parlar la llengua nova de l'amor; poden neutralitzar les serps temptadores i vèncer les insídies verinoses de la vida; poden guarir els malalts i reconfortar qui té necessitat de consol. Aquesta força sosté i guia els deixebles fins als extrems de la terra i fins al futur de la història. L'Evangeli de Marc conclou dient: "Ells s'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava."