LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 14 de juny


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,38-42

"Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.
"Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'antiga llei que prescrivia «ull per ull i dent per dent», tenia com a objectiu la reglamentació de la venjança perquè no fos il·limitada i implacable. L'intent era eliminar l'abús de poder, però no aconseguia eradicar l'odi. Jesús, amb el seu ensenyament, va més a fons: vol eliminar de soca-rel l'instint de venjança i evitar així l'imparable espiral de la violència. L'única manera de vèncer-lo és extirpar-lo radicalment. I l'única manera d'extirpar-lo proposada per Jesús és la de l'amor sobreabundant. Jesús, amb la seva proposta, capgira la mentalitat corrent, molt arrelada en el seu temps. Però també nosaltres vivim en una cultura saturada d'esperit vindicatiu i reivindicatiu. Només cal pensar en els prejudicis que condicionen els comportaments públics i la sensibilitat d'una gran part de la població envers els presos. Tot i que la ciència jurídica preveu la presó com una «redempció» de la culpa i no com una venjança per part de la societat, la sensibilitat comuna és ben diferent. L'Evangeli demana al deixeble no solament de fer fora la venjança del seu comportament, sinó fins i tot d'arribar a posar l'altra galta quan li donen una bufetada. Aquest ensenyament ha estat sovint mal entès i fins i tot ridiculitzat. Malauradament, va creixent en les nostres societats una mentalitat reivindicativa sense control, que enverina les relacions entre les persones. Jesús vol que creixin sentiments de germanor entre nosaltres. És ben lluny de proposar una lògica de violència i de mort. Ell ha vingut a portar als homes una nova manera de viure, centrada tota ella en l'amor als altres. És el camí per vèncer el mal amb el bé. Qui es deixa guiar per l'amor venç el mal amb el bé, i arribarà a oferir el mantell a qui li ho demana i estarà disposat a fer el doble de quilometres amb qui li demana companyia, i no deixarà sense ajuda a qui la suplica. Amb aquest amor, el mal és vençut així que neix i s'obre el camí a una vida digna per a tots.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.