Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria del Trastevere.. Llegir més
Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria del Trastevere..
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 7,1-5
"No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús exhorta els deixebles a no jutjar. I la raó és senzilla: així vosaltres no sereu jutjats. El terme jutjar aquí s'entén en el seu significat negatiu: és a dir, en el sentit de condemnar.
L'afirmació de Jesús és clara i seriosa, perquè fa també referencia al judici final: Deu emetrà el seu judici sobre nosaltres de la mateixa manera que nosaltres el pronunciem sobre els altres. Qui vulgui un judici generós i misericordiós, ha de ser generós i misericordiós amb els germans. I al contrari, qui jutja d'una manera freda o fins i tot malèvola rebrà el mateix tracte per part de Déu. La raó de la severitat de Jesús rau en el fet que la condemna definitiva d'un home elimina qualsevol esperança que pugui canviar. El pensament de Déu és diferent: «no desitjo la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui» (Ez 33,11). Jesús baixa a la profunditat de l'ànima humana per eradicar-hi un costum fortament arrelat: ser sempre indulgents amb nosaltres mateixos i molt exigents amb els altres. En el Regne de Déu, els homes no es condemnen mútuament. Hi regna la mesura gran de Déu. Jesús, amb una imatge plàstica, desemmascara la reacció violenta que ens porta a condemnar la «palla» en l'ull dels altres, mentre som més que indulgents en tolerar la «biga» que hi ha en el nostre. La tendència a condemnar neix d'un cor que només veu el propi «jo». L'Evangeli demana a cada deixeble d'estar atent a l'altre amb amor i, per tant, també amb discerniment perquè pugui avançar en el seguiment de Jesús. Tot i que s'ha d'evitar condemnar, el discerniment és necessari per ajudar-se els uns als altres a créixer en el coneixement de Jesús, en l'amor fratern i en la missió de l'Evangeli. La correcció és fraterna perquè neix de l'amor i no del desinterès. Jesús demana d'ajudar-se els uns als altres en el seguiment de l'Evangeli, estimant-se els uns als altres i comunicant a tothom el seu amor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
