LA PREGÀRIA CADA DIA

XVI del temps ordinari
Memòria de sant Sergi de Radonez, monjo, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider, mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 1939.

Primera Lectura

Jeremies 23,1-6

"Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. Això diu el Senyor, Déu d'Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i es multiplicaran. Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà. No en faltarà cap a la crida. Ho dic jo, el Senyor.
"Vénen dies que faré néixer
un rebrot just al llinatge de David.
Regnarà com a rei assenyat
i defensarà en el país
el dret i la justícia.
Ho dic jo, el Senyor.
En el seu temps, Judà serà salvat
i Israel viurà segur.
I li donaran aquest nom:
"El Senyor és la nostra salvació."

Segona Lectura

Efesis 2,13-18

ara, en canvi, viviu en Jesucrist. Aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.
Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, destruint el mur que els separava i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n'ha creat un de sol, la nova humanitat. Ha fet morir en ell l'enemistat i, per mitjà de la creu, els ha reconciliat tots dos amb Déu i els ha unit en un sol cos. Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 6,30-34

Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu:
-Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.
Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Jesús diu als deixebles: «Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica». L'encontre amb el Senyor, en la litúrgia dominical, no ens separa del temps de la vida ordinària; al contrari, fa de lligam entre la setmana que ja ha passat i la que està a punt de començar; és com una llum que il·lumina el temps d'ahir, que ja ha passat, i el de demà, per tal de traçar-ne un nou recorregut.
L'inici d'una nova setmana ens ha de trobar renovats en l'esperit i més propers als sentiments del Senyor.
Arribats a l'altra vora del mar els esperaven de nou les multituds. Probablement havien vist el recorregut de la barca i intuït el lloc on arribarien. Van córrer vers aquell indret i van arribar abans que Jesús, el qual, només baixar de la barca, es trobà novament envoltat de gent. Marc escriu: «Veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor». En les darreres paraules de l'Evangeli ressona tota la tradició vetero-testamentària sobre l'abandonament de la gent per part dels responsables del poble d'Israel. El profeta Jeremies clamava clar i ras: «Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del seu ramat». El mateix Senyor tindrà cura del seu poble: «Jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als meus prats». El secret de tot això resta amagat en la compassió del Senyor pel seu poble. Aquesta compassió, que va portar Jesús a enviar els Dotze a anunciar l'Evangeli i a servir els pobres continua empenyent-lo, només baixar de la barca, a reprendre de seguida la seva «tasca». És això el que demana als deixebles de tots els temps.