LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 27 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 13,36-43

Llavors deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:
-Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
Ell els digué:
-El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.
"Qui tingui orelles, que escolti.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Els deixebles, ja a casa, demanen a Jesús el significat de la paràbola del jull. Ens trobem en una estona d'intimitat entre Jesús i els deixebles, en la qual és fàcil preguntar amb confiança. Podem comparar aquest moment als que la comunitat viu quan és reuneix en la pregària. Jesús és present allà on es troben dos o tres reunits en el seu nom. L'escolta en comú de la Paraula de Déu té un valor i una gràcia particular, precisament és la premissa per aquesta presència que Jesús ha assegurat. Aquest és el sentit de la relació d'amistat que subratlla especialment Joan quan, per exemple, Jesús diu als deixebles: «Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare» (Jn 15,15). L'amistat amb Jesús permet entrar amb profunditat en el sentit de l'Evangeli. Ell mateix explica als deixebles que la llavor bona i el jull creixen junts. La història dels homes és una de sola. Déu ha vingut per dirigir-la al Regne. El jull, el mal, és present en el món i en el cor del creient, com també en la mateixa comunitat dels deixebles. El bé i el mal habiten en cada poble, en cada cultura, en cada comunitat, en cada cor. I mentre en el transcurs de la història -la que estem vivint nosaltres- hi ha el moment de la paciència, a la seva fi hi haurà el moment del judici i de la separació. En el cor del Senyor hi ha sempre l'esperança que el jull es pugui transformar en blat, i d'això en som tots responsables. Cal que els creients es comprometin a canviar la part de jull que hi ha en ells, en cadascú de nosaltres. I, a la fi de la història, conjuntament amb tots els justos, brillarem com el sol en el seu regne.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.