Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més
Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 8,16-18
"Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer.
"Fixeu-vos, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús explica el misteri de la Paraula de Déu amb l'exemple de la llàntia. De la mateixa manera que la llum de la llàntia no té la competència d'il·luminar-se a si mateixa sinó a tot el seu entorn, la Paraula de Déu ha d'il·luminar el cor i la vida de cada deixeble. Cap home, cap dona, ha de romandre a les fosques, tothom té dret a la llum. I els creients tenen el deure de mostrar la llum de Déu als homes i a les dones de totes les generacions. Per això els cristians no poden viure per si mateixos. El deixeble és enviat per Jesús per manifestar la llum de l'Evangeli a tots els homes. Això, òbviament, requereix que el deixeble rebi, abans de tota altra cosa, la Paraula de Déu en el seu cor. Jesús adverteix: «Mireu, doncs, com escolteu». No n'hi ha prou només amb escoltar. Jesús demana una escolta atenta, que deixi entrar i arribar la Paraula de Déu al cor. I, des del cor, la Paraula ha de fer-se vida real en la comunitat dels homes. Qui no escolta no pot transmetre res que no sigui si mateix. En aquest cas serà com una llàntia apagada i sense vida. Qui es deixa instruir el cor per la Paraula de Déu tindrà el cor ple de la saviesa divina i donarà fruits bons per a ell i per a tots. Aquest és el sentit de les paraules de Jesús: «Al qui té, li donaran encara més», és a dir qui acull l'Evangeli en el seu cor rebrà una saviesa abundant. Gregori el Gran deia: «L'Escriptura creix amb qui la llegeix», unint d'aquesta manera el creixement interior del deixeble amb la l'escolta atenta de l'Escriptura.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
