Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 9,18-22
Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:
-Qui diu la gent que sóc jo?
Ells respongueren:
-Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, que ets Elies; d'altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.
Ell els preguntà:
-I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
-El Messies de Déu.
Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.
Jesús afegí:
-Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús pregunta als deixebles què pensava d'ell la gent. Els deixebles, com en un diàleg de pregària, expliquen a Jesús el que es deia d'ell, que era el mateix que arribava a Herodes. Però Jesús, en realitat, volia saber què pensaven d'ell aquells que ja portaven un temps al seu costat. Jesús considerava aquell grup com la seva família, com els que realitzaven de manera concreta la seva predicació. Per aquesta raó volia conèixer el seu cor, allò què pensaven realment d'ell. Pere, en nom de tots, respon: «El Messies de Déu». És una professió solemne. I encara més explícita que la referida en el passatge paral·lel de Marc, donat que a la paraula «Messies» afegeix «de Déu». Certament Pere és el primer, el que en nom de tots professa la veritable fe. Ell ens precedeix a fi que cadascú de nosaltres respongui amb les mateixes paraules a la pregunta que Jesús ens continua fent: «Però tu qui dius que sóc jo?» El mateix Jesús demana a la nostra ment i al nostre cor de comprendre'l i estimar-lo com el nostre Salvador, com el que ens allibera del pecat i de la mort. El secret sobre la seva persona, imposat per Jesús als deixebles, no significa que vulgui amagar-se, al contrari no vol que es distorsioni la seva missió amb maneres de pensar mundanes i falses. La dificultat per comprendre a fons la seva missió, es posa en evidència immediatament quan afegeix quin futur l'espera a Jerusalem. El missatge de Jesús és clar: per arribar a la resurrecció cal passar per la creu. Aquest és el misteri de la vida de Jesús, de l'Església i dels deixebles d'abans i els d'ara. La victòria del bé sobre el mal passa sempre pel camí de la creu.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
