LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

XXVI del temps ordinari
Memòria dels sants Cosme i Damià, màrtirs sirians (+303). La tradició els recorda com a metges que guarien gratuïtament als malalts. Memòria especial dels qui es dediquen a la cura dels malalts.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 26 de setembre

XXVI del temps ordinari
Memòria dels sants Cosme i Damià, màrtirs sirians (+303). La tradició els recorda com a metges que guarien gratuïtament als malalts. Memòria especial dels qui es dediquen a la cura dels malalts.


Primera Lectura

Nombres 11,25-29

El Senyor va baixar enmig d'un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l'esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l'esperit va reposar damunt d'ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
Entre els ancians inscrits, n'hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L'un es deia Eldad i l'altre Medad. Però l'esperit també va reposar damunt d'ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:
-Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:
-Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
Moisès li respongué:
-Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!

Segona Lectura

Jaume 5,1-6

I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no us ha oposat resistència.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 9,38-43.45.47-48

Joan digué a Jesús:
-Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
Jesús respongué:
-No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
"Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
"Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( "Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( "I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En el passatge d'aquest diumenge, Joan, un dels Dotze que havia estat en silenci fins ara, aquesta vegada es decideix a parlar i diu amb una certa arrogància: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat de impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres».
Moltes vegades també nosaltres raonem com Joan. «Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit», diu Moisés, i aquesta és la saviesa de Déu que no cessa de cercar profetes a cada època i en cada generació. Per això, Jesús contesta decididament a Joan i als altres: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres». El bé, independentment d'on estigui i de qui el faci, sempre ve de Déu. El qui ajuda els necessitats, el qui ajuda els dèbils, el qui conforta els desesperats, el qui acull els altres, el qui promou l'amistat, el qui treballa per la pau, el qui perdona, aquest sempre ve de Déu.
Tenim necessitat d'una visió ampla que ens permeti d'intuir l'acció de l'Esperit de Déu en el món. No ens hem d'entristir, com l'apòstol Joan, si veiem que altres persones que no són del nostre grup treuen dimonis i fan el bé. Jesús es va alegrar en veure que molts guarien i retornaven la salut: la joia del Senyor és que l'home visqui. Per aquest motiu, Jesús pronuncia paraules dures contra aquells que s'escandalitzen. Escandalitzar-se vol dir ensopegar i caure o, en qualsevol cas, no donar suport a aquells que són dèbils i necessiten ser consolats. L'amor pels altres sempre requereix d'algun tall, sempre exigeix alguna renúncia. Òbviament, no es tracta de realitzar mutilacions sinó canvis en la manera d'actuar, és a dir, la conversió del cor. Nosaltres, habitualment, ens mirem només a nosaltres mateixos, ocupem les nostres mans en treballar per les nostres coses, movem els peus segons els nostres interessos. Traiem-nos un ull dels dos que tenim i serem, sens dubte, més feliços. Fem servir almenys una mà per ajudar a qui pateix i sentirem la mateixa alegria de Jesús. Fem alguns passos pel camí de l'Evangeli i serem testimonis de l'amor de Déu. D'aquesta manera comprendrem el que diu Jesús: «Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà».

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.