Memòria de la deportació dels jueus de Roma el 1943 durant la Segona Guerra Mundial. Llegir més
Memòria de la deportació dels jueus de Roma el 1943 durant la Segona Guerra Mundial.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 12,8-12
"I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu. Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.
"Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l'home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant no serà perdonat.
"Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El judici sobre els deixebles es realitza ja en estar o no estar relacionats amb Jesús, fins al punt de dir que la nostra fidelitat a ell vincula Jesús amb nosaltres d'una manera encara més ferma. Qui segueix l'Evangeli i persevera en el seu camí, també en el moment de la prova, es salva perquè el Senyor és al seu costat. Però qui es deixa sorprendre per la por i renega de l'Evangeli i dels germans, es destrueix ell tot sol. Jesús en realitat ja ho ha dit altres vegades: «qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà». Ell, tanmateix, coneix la nostra feblesa i sap prou bé que podem cedir als afalacs de la temptació i caure en el pecat. Jesús sempre està disposat a perdonar, com suggereix la següent afirmació: «Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l'home serà perdonat». Es podria dir que Jesús és pacient amb la incomprensió i amb el penediment posterior quan es refereixen a ell, però no pot tolerar l'equivoc relatiu al projecte d'amor de Déu, és a dir, al fet de no reconèixer la seva misericòrdia. És una autèntica blasfèmia. Ell mateix ho diu afegint: «però el qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant no serà perdonat». L'evangelista Marc cita aquestes paraules tan estrictes i explica a continuació: «Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne» (3,30). El pecat contra l'Esperit consisteix en no reconèixer en Jesús la presència de Déu i no reconèixer en l'Església, en la comunitat cristiana, l'acció de l'Esperit Sant que perdona i consola. Si no reconeixem la presència de Déu en Jesús i tampoc en l'Església com una reserva de misericòrdia, es blasfema de Déu i ens excloem del camí de la salvació perquè neguem l'amor misericordiós de Déu. Les paraules de Jesús són severes per qui traeix però consoladores per qui persevera. El Senyor comprèn la nostra debilitat. Ell ve sempre al nostre encontre, particularment en els moments difícils: «No us preocupeu» -ens diu- «l'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir». La companyia del Senyor és la nostra força.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
