LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

XXIX del temps ordinari
Memòria de sant Ignasi, bisbe d'Antioquia. Va ser condemnat a mort i portat a Roma, on va morir màrtir (+107).
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 17 de octubre

XXIX del temps ordinari
Memòria de sant Ignasi, bisbe d'Antioquia. Va ser condemnat a mort i portat a Roma, on va morir màrtir (+107).


Primera Lectura

Isaïes 53,10-11

El Senyor s'ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes,
veurà una descendència, viurà llargament:
per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
"El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima,
veurà la llum i se'n saciarà;
ell, que és just, farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu les culpes d'ells.

Segona Lectura

Hebreus 4,14-16

Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l'hora, la gràcia i l'ajuda que necessitem.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 10,35-45

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:
-Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà:
-Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren:
-Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà:
-No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren:
-Sí que podem.
Jesús els digué:
-Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:
-Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Marc reprodueix un diàleg entre Jesús i els dos fills de Zebedeu, Jaume i Joan. Ens trobem encara en el camí cap a Jerusalem. Jesús havia confiat als seus deixebles per tercera vegada el destí de mort que l'esperava al terme del seu viatge a la ciutat santa. Els dos deixebles, no pas afectats per les paraules del Mestre, demanen a Jesús els primers llocs al seu costat quan s'instaurarà el seu Regne. Estan preocupats per ells mateixos i busquen els primers llocs. El fet respon bàsicament a una lògica ben humana i actual: primer jo i després els altres. La cerca dels primers llocs és encara avui un problema per a molts de nosaltres. Tenim por de quedar-nos enrere, de no comptar. Aquesta preocupació sovint torna el cor petit, veiem els altres com a enemics, com a rivals, i ja no pensem en aquells que ens envolten, en els que passen necessitat.
«No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Jesús torna a explicar quin és el sentit de la seva vida i ho fa a través de dos símbols importants, el calze i el baptisme. Jesús interpreta ambdós símbols en relació a la seva mort. La copa o calze és el signe de la indignació de Déu, tal com escriu Isaïes: «Desvetlla't, desvetlla't, alça't Jerusalem, tu que has begut de mans del Senyor la copa del seu enuig: has begut fins a l'última gota la copa que embriagava» (Is 51,17). Jesús, amb aquesta metàfora, indica que ell es carrega sobre seu el judici de Déu pel mal que el món ha comès, arribant fins i tot a donar la vida. Es pot dir el mateix del símbol del baptisme: «Tots els rompents de les onades han passat per sobre meu» (Sl 42,8). En definitiva, amb les dues imatges, Jesús mostra que el seu camí no és cap carrera vers al poder. És, més aviat, l'assumpció sobre si mateix del mal dels homes, tal com diu el Baptista: «Mireu l'anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món».
I mentre la petició dels dos fills de Zebedeu desperta l'enveja dels altres deixebles, Jesús reuneix novament els Dotze entorn seu i els instrueix: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així».
Jesús continua dient als seus deixebles i a tots nosaltres: «Entre vosaltres no ha de ser pas així». Jesús té un poder que dóna als seus deixebles. És el poder de l'amor, el poder de vèncer el mal amb el bé. Aquest poder no és domini, és servei: «El Fill de l'home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom». I, com ha recordat el papa Francesc, qui no viu per servir no serveix per viure. Així ha de ser per a cada deixeble. Benvolguts germans i germanes, seguim el Senyor per estimar-nos una mica menys a nosaltres mateixos i una mica més als altres, per estar des d'avui a la seva dreta i a la seva esquerra al llarg dels carrers d'aquest món i, al voltant del seu altar, aprenem a servir per viure com ell que ha viscut per servir.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.