LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 22 de novembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 21,1-4

Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:
-Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús, encara en el temple, acaba d'advertir els oients sobre la conducta dels mestres de la Llei que fan ostentació de les seves pregàries però oprimeixen les viudes. Mentre està parlant observa com la gent rica fa la seva ofrena fent-se notar. En un moment determinat arriba una viuda molt pobra que, gairebé d'amagat, tira dues monedes petites de coure a la caixa de les ofrenes. El gest i la petita quantitat de la pobra dona semblen completament irrellevants al costat del que han donat els rics. No obstant això, aquest gest considerat insignificant per la mentalitat d'aquest món, és reconegut immens pel Senyor. El seu gest no neix d'un afany de protagonisme sinó de l'amor pel seu Déu. Aquella viuda estima Déu amb tota la seva ànima i amb totes les seves forces, amb tot el seu ésser, fins al punt de donar tot el que necessita per viure. L'amor ha fet immortal aquest gest, com ho és cada paraula i cada bona acció feta vers als febles i als pobres. Cal assenyalar que les almoines que es tiraven a les cistelles del temple es destinaven a l'organització del culte, al manteniment dels sacerdots i a l'ajuda dels pobres. Aquella pobra vídua se sentia, per tant, responsable d'ajudar al culte i als pobres. És un fet que cal subratllar per tal d'evitar una falsa concepció que separa els que donen dels que reben. La vídua pobra se sent responsable d'ajudar fins i tot aquells que són més pobres que ella. Ningú no és tan pobre que no pugui ajudar a algú més pobre que ell. Hi ha, doncs, una circularitat en l'ajudar-se entre els que més tenen i els que tenen menys. L'amor no ens divideix en categories, al contrari, ens uneix en una solidaritat circular en la qual ja no se sap qui és el que dóna i qui és el que rep.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.