LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 24 de novembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 21,12-19

"Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. Amb la vostra perseverança salvareu la vida.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Llegint aquesta pàgina de l'Evangeli se'ns fa present el que continua passant encara ara: tragèdies, guerres, genocidis, violències increïbles, fam, pandèmies. Encara ara els testimonis de l'Evangeli continuen essent assassinats. El nombre de màrtirs, de totes les confessions cristianes així com també d'altres religions, que hi ha hagut al llarg del segle XX ha estat increïblement alt. Al començament d'aquest nou mil·lenni segueixen sent víctimes de morts violentes molts cristians que donen testimoni de la seva fe amb valentia. Els tenim tots ells davant nostre com a testimonis molt valuosos. I ens confien una herència de fe que cal conservar i imitar: mentre nosaltres estem ensordits i debilitats per una cultura que cada vegada ens anima més a ser esclaus del materialisme i el consum per obtenir un benestar individual, ells ens diuen amb les seves vides que l'Evangeli de l'amor és el tresor més preciós que ens ha estat donat, i el testimoni més potent i eficaç que podem donar als homes d'avui. El mal, amb la seva violència terrible i cruel, ha cregut haver-los vençut per sempre, però ells, amb el seu sacrifici, amb la seva sang, amb la seva resistència al Maligne, segueixen ajudant-nos a vèncer el mal amb l'amor i la fidelitat al Senyor. És un missatge que no s'esvaeix amb el pas del temps: en realitat ni un cabell de la seva història d'amor no es perdrà. El seu testimoni ens porta a submergir-nos, juntament amb ells, en aquest moviment d'amor que ens salva a nosaltres i al món. L'arquebisbe Mons. Oscar Arnulfo Romero, en l'homilia davant el cadàver d'un sacerdot assassinat pels esquadrons de la mort, deia que el Senyor demana a tots els cristians de ser màrtirs, és a dir, de «donar la vida». Nosaltres no rebem la vida per retenir-la, sinó per oferir-la en bé de tots i en particular dels més pobres. El Senyor ens acompanya, com ha acompanyat els màrtirs i ens sosté amb la seva força, fins i tot quan, per causa de l'Evangeli, els més propers -Jesús parla dels pares, germans, parents i amics- ens poden trair. La perseverança en l'amor salvarà la nostra vida.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.