Recuerdo del santo Carlos de Jesús (Charles de Foucauld), "hermano universal", asesinado en 1916 en el desierto argelino donde vivía en oración y en fraternidad con el pueblo tuareg. Llegir més
Recuerdo del santo Carlos de Jesús (Charles de Foucauld), "hermano universal", asesinado en 1916 en el desierto argelino donde vivía en oración y en fraternidad con el pueblo tuareg.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Isaïes 26,1-6
Aquell dia, en el país de Judà
cantaran aquest càntic:
"Tenim una ciutat fortificada,
amb muralles i baluards que la salven.
Obriu les seves portes
i hi entrarà un poble just,
que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquè confia en tu, Senyor.
Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna.
Ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l'arrasa fins a terra,
l'ajeu a la pols.
Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El profeta que canta la ciudad construida por el Señor exhorta a sus habitantes a tener siempre abiertas las puertas, las de la ciudad y las del corazón. En esta perspectiva el papa Francisco sigue exhortando a acoger a quien huye de sus tierras devastadas por la guerra y el hambre. La ciudad es el lugar de la acogida, de la convivencia pacífica entre todos. El lugar donde también los pobres deben encontrar un lugar adecuado para vivir. La ciudad es por definición plural y pacífica. La profecía de Jerusalén, la ciudad que abre espacio a todos, también a los más débiles, se contrapone a la ciudad que no contrasta o, peor aún, que favorece las desigualdades. Escribe el profeta: el Señor "derroca a los habitantes de los altos, a la villa inaccesible; la hace caer, la abaja hasta la tierra, la hace tocar el polvo". Una ciudad que deja proliferar la distancia entre ricos y pobres es una ciudad que Dios mismo derrocará. La palabra del profeta es una invitación también a las ciudades de hoy a que den la vuelta a la costumbre demasiado normal de descartar a los débiles, de marginar a los pobres y alejar a los extranjeros. De lo contrario, ellas mismas serán derrocadas y abajadas hasta la tierra. Pero el Señor, que protege a los pobres y a los oprimidos, les dará en herencia la tierra: "los humildes poseerán la tierra y gozarán de inmensa paz" (Sal 37, 11).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
