LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Recuerdo de San Ambrosio (+ 397), obispo de Milán. Pastor de su pueblo, defensor de los pobres y de los débiles contra toda explotación, defendió con fuerza la Iglesia ante la arrogancia del emperador. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 7 de desembre

Recuerdo de San Ambrosio (+ 397), obispo de Milán. Pastor de su pueblo, defensor de los pobres y de los débiles contra toda explotación, defendió con fuerza la Iglesia ante la arrogancia del emperador.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 40,25-31

Diu el Déu sant:
"A qui em compararíeu que fos com jo?"
Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.
Poble de Jacob, per què parleu així?
Per què dieu, gent d'Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu ignora la vostra causa?
Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d'un cap a l'altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.
Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers ensopeguen i cauen;
però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Muchas veces en la vida perdemos la verdad de nosotros mismos y de la historia: el orgullo y la estupidez ciegan y no dejan ver ni la situación de debilidad en la que todos vivimos ni la ayuda que el Señor nos ofrece. Y confiamos en poder encontrar la salvación bien en nosotros mismos o bien en los "ídolos" como la riqueza, la carrera o el bienestar personal. El profeta invita a Israel a mirar a su alrededor, a ver las naciones de la tierra -incluso las que parecen fuertes e indestructibles- para darse cuenta de su debilidad. Si, por el contrario, dice el profeta, levantamos la mirada hacia el Señor, reconoceremos su fuerza creadora: es él quien ha creado el cielo y la tierra. Nuestra fuerza está en el Señor. Esta mirada espiritual, fruto de la oración y de la escucha de la Palabra de Dios, purifica los ojos del corazón y nos permite reconocer el camino de liberación que el Señor quiere realizar junto a nosotros. El profeta, con un séquito apremiante de preguntas, quiere despertar en nosotros el sentido de Dios y de su grandeza. Solo el Señor es grande y solo él gobierna el mundo y la historia. Quien se confía al Señor recibe ayuda y consuelo, vigor y fuerza. A todos, jóvenes y grandes, se nos exhorta a tener confianza solo en Dios: "los que esperan en el Señor él les renovará el vigor, subirán con alas como de águilas, correrán sin fatigarse y andarán sin cansarse". No desesperemos en la fatiga de la vida, confiémonos al Señor y recuperaremos la fuerza para caminar de inmediato en su presencia.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.