LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 11 de desembre

III de Adviento


Primera Lectura

Isaïes 35,1-6.8.10

Que s'alegrin el desert i la terra eixuta,
que l'estepa exulti i floreixi!
Que s'ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d'alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l'esplendor del Carmel i de Saron.
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.
Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants.
Digueu als qui defalleixen:
"Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar."
Llavors es desclouran els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa.
Allà obriran una ruta anomenada "Via Santa",
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà,
ni els menys espavilats no s'hi perdran.
Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.

Salm responsorial

Salm 145 (146)

Antífona

Feliç el qui espera en el Senyor.

= Lloa el Senyor, ànima meva. †
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

- No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar.

- Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

- Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob,
el qui espera en el Senyor, el seu Déu,

- que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou.

= Ell es manté fidel per sempre, †
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.

- El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,

- el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;

= el Senyor guarda els forasters, †
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.

- El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Segona Lectura

Jaume 5,7-10

Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que li arriben les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 11,2-11

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: "¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?"
Jesús els respongué:
-Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
-Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s'estan als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Juan envía a sus discípulos donde Jesús para preguntarle: "¿Eres tú el que ha de venir, o debemos esperar a otro?". Es la pregunta de este tiempo de Adviento; pero es también la pregunta cotidiana del hombre religioso y del que lleva en su corazón la suerte del mundo. También nosotros, en este domingo, nos preguntamos ¿cuándo y cómo se realizará la invitación a alegrarnos de la profecía de Isaías? Se lo preguntamos a la Palabra de Dios, como aquellos discípulos de Juan se lo preguntaron a Jesús. Y él les dijo: "Id y contad a Juan lo que oís y veis: los ciegos ven y los cojos andan, los leprosos quedan limpios y los sordos oyen, los muertos resucitan y se anuncia a los pobres la Buena Nueva". Retomando las palabras del profeta Isaías, Jesús manda decir a Juan que aquella profecía se ha realizado, ya no es solo un sueño, es ya realidad, es su predicación y sus gestos de misericordia: en ellos ya está presente el reino. Y Jesús añade: "¡Dichoso aquel que no halle escándalo en mí!". En él se cumple el diseño de Dios, no en lo maravilloso o en el esoterismo mágico, sino en la cotidianeidad de los gestos de misericordia y de compasión que llevan alivio y consuelo. A las generaciones cristianas, también a la nuestra, les toca hacer visibles los signos que Jesús mismo estableció como inicio de un mundo renovado. Es la grave responsabilidad que recae sobre los hombros de todo discípulo. A quien nos pregunte también nosotros podremos decir: "Id y contad lo que oís y veis". Pues bien, los signos de este Adviento están también hoy. Hay quien ha empezado a anunciar el Evangelio a los pobres, hay quien realiza los milagros de la caridad, de la justicia, de la misericordia de Dios. Hay quien, olvidándose de sí mismo, se ha puesto al servicio de los más débiles y de los más pobres. Hay ciegos que ven amigos cariñosos a su lado, hay quienes saben consolar al que llora y saben ser tiernos y atentos con los enfermos y abandonados. Dichoso el que acoge estos signos y se deja tocar el corazón. Jesús nos enseña a caminar con él, a trabajar con él, a querer con él, a conmovernos con él por las multitudes cansadas y abatidas que encontramos también hoy en nuestras ciudades. Nos enseña a no desesperar en la espera y a no cerrar nuestro corazón en el angosto horizonte de hoy, en el orgullo o en la resignación. "¡Ven, Señor Jesús!", era la antigua oración de los cristianos. Y es también nuestra oración que nos libra de la fascinación triste del desierto de este mundo.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.