LA PREGÀRIA CADA DIA

IV del tiempo ordinario

Primera Lectura

Sofonies 2,3; 3,12-13

Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país,
que compliu els seus preceptes.
Cerqueu la bondat,
cerqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits
el dia de l'enuig del Senyor.
Jo faré que resti dintre teu
un poble humil i pobre
que cercarà refugi en el meu nom.
La resta d'Israel
no farà res de mal ni mentirà,
no tindrà als llavis paraules enganyoses.
Podrà pasturar i reposar
sense que ningú l'esveri."

Salm responsorial

Salm 145 (146)

Antífona

Feliç el qui espera en el Senyor.

= Lloa el Senyor, ànima meva. †
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

- No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar.

- Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

- Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob,
el qui espera en el Senyor, el seu Déu,

- que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou.

= Ell es manté fidel per sempre, †
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.

- El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,

- el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;

= el Senyor guarda els forasters, †
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.

- El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Segona Lectura

1a Corintis 1,26-31

Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d'aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d'aquest món per confondre els forts. Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d'aquest món; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. És gràcies a ell que vosaltres viviu en Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,1-12

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
-Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
"Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
"Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
"Feliços els compassius, perquè seran compadits.
"Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
"Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
"Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Mateo señala que Jesús, viendo las multitudes, sube al monte y empieza a hablarles. Y les explica quién es verdaderamente bienaventurado, feliz. En definitiva, propone su idea de felicidad. Los salmos habían acostumbrado a los creyentes de Israel al sentido de la bienaventuranza verdadera: "Dichoso el hombre que pone en el Señor su confianza, dichoso el que cura del débil, dichoso el que confía en el Señor". Este puede decirse bienaventurado, feliz. En esta misma línea llama a los pobres de espíritu "bienaventurados" (y no quiere decir ricos de hecho, sino pobres espiritualmente). Y luego continúa llamando bienaventurados a los misericordiosos, los afligidos, los mansos, los hambrientos de justicia, los puros de corazón, los perseguidos a causa de la justicia, y también los que son insultados y perseguidos a causa de su nombre. Nadie había escuchado nunca palabras semejantes. Y también a nosotros que las escuchamos hoy nos parecen muy lejanas de la forma corriente de pensar. Parecen verdaderamente palabras irreales. Podríamos decir que son palabras bellas, pero imposibles para los hombres. Y sin embargo para Jesús no es así. Él quiere para nosotros una felicidad verdadera, plena, robusta, que resista a los cambios de humor y no esté sometida a los ritmos de la moda o a las exigencias de consumo. En realidad, lo que deseamos es vivir un poco mejor, un poco más tranquilos, y nada más. En definitiva, un poco de bienestar personal. No nos apetece tanto ser "bienaventurados" de verdad. Por eso la bienaventuranza se ha convertido en una palabra extraña, demasiado plena, excesiva; es una palabra tan fuerte y con tanta carga que resulta demasiado diferente de nuestras satisfacciones, a menudo insignificantes. La página evangélica de las bienaventuranzas nos arranca de una vida banal para empujarnos hacia una vida plena, hacia una alegría mucho más profunda. Las bienaventuranzas no son demasiado elevadas para nosotros, como no lo eran para aquella multitud que las escuchó por vez primera. Tienen un rostro verdaderamente humano: el rostro de Jesús. Él es el hombre de las bienaventuranzas, el pobre, el manso y el que tiene hambre de justicia, el apasionado y misericordioso, el hombre perseguido y condenado a muerte. Miremos a este hombre y sigámosle: seremos bienaventurados.