LA PREGÀRIA CADA DIA

V del tiempo ordinario
Recuerdo del padre Andrea Santoro, sacerdote romano asesinado en 2006 en Trebisonda, Turquía.

Primera Lectura

Isaïes 58,7-10

Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,
acull a casa teva els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
Llavors brillarà com l'alba la teva llum,
i les teves ferides es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda la teva bondat,
i per rereguarda la glòria del Senyor.
Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!
Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit per acusar,
si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre serà clar com el migdia.

Salm responsorial

Salm 111 (112)

Antífona

Feliç l’home que venera el Senyor.

- Feliç l’home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.

- La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.

- A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat dura per sempre.

- Brilla en la fosca com llum per als justos,
compassiu, benigne i just.

- Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.

- El just no caurà mai
i deixarà un record inesborrable.

- Viu sense por de males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor,

- té el cor incommovible, res no tem
i a la fi veurà vençuts els enemics.

= Reparteix el que té, ho dóna als pobres, †
la seva bondat dura per sempre,
pot alçar ple de glòria el seu front.

= L’injust, quan ho veu, es consumeix, †
estreny les dents d’indignació:
l’ambició del malvat acaba malament.

Segona Lectura

1a Corintis 2,1-5

Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d'eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,13-16

"Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
"Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Jesús, inmediatamente después del Evangelio de las bienaventuranzas, se dirige a los discípulos y les dice que son la sal de la tierra y la luz del mundo. Estamos aún al comienzo de la predicación evangélica, y sin duda alguna los discípulos no pueden vanagloriarse de una conducta ejemplar de "hombres de las bienaventuranzas".
La función de ser sal de la tierra y luz del mundo no puede ser desatendida. Ante estas palabras de Jesús, cada uno sabe bien que es una pobre persona. Verdaderamente somos poca cosa respecto a la tarea que se nos ha asignado y a las bienaventuranzas que leímos la semana pasada. ¿Cómo es posible ser sal y luz? ¿No estamos todos por debajo de la suficiencia? El apóstol Pedro, en un momento de lucidez, cuando reconoció al Señor, dijo: "Aléjate de mí, que soy un pecador". Esta frase, que todos podemos e incluso deberíamos pronunciar, sale de nuestros labios demasiado pocas veces. En general tenemos una buena consideración de nosotros mismos, y si de vez en cuando insistimos sobre nuestros límites, lo hacemos por un sentido de renuncia más que por humildad, es decir, para no iluminar y para no salar aun pudiéndolo hacer. Por así decir, la presunta indignidad se convierte poco a poco en pasividad, luego pereza y finalmente renuncia. Pero el Evangelio insiste: nosotros, pobres hombres y mujeres, somos sal y luz. Ciertamente no lo somos por nosotros mismos; solo si tenemos un poco de la verdadera sal y de la verdadera luz que es Jesús de Nazaret. La luz no viene de las dotes personales de cada uno, de un buen carácter, ni siquiera de nuestras virtudes. El apóstol Pablo, en su carta a los cristianos de Corinto, recuerda que él no se presentó en medio de ellos con sublimidad de palabras: "Me presenté ante vosotros débil, tímido y tembloroso". Sin embargo, a pesar de la debilidad, su timidez y su temor, defendió la honestidad de su ministerio: "No quise saber entre vosotros sino Jesucristo, y este crucificado". La debilidad del apóstol no oscurece la luz del anuncio, no disminuye la fuerza de la predicación y del testimonio; al contrario, constituye un pilar, y lo explica así: "Para que vuestra fe se fundase, no en la sabiduría de hombres, sino en el poder de Dios".
Pablo añade: "El que se gloríe, gloríese en el Señor"; nuestro gloriarnos no es nunca en nosotros mismos sino en Dios. Su gracia, su amor, resplandecen en nuestra debilidad; no podemos apropiarnos de ellos, nos superan siempre y no nos abandonan nunca. Jesús añade: "Brille así vuestra luz delante de los hombres, para que vean vuestras buenas obras y glorifiquen a vuestro Padre que está en los cielos". Es la invitación a convertirnos en trabajadores del Evangelio. Y el profeta ya había explicado lo que significa esto: "¿No será partir al hambriento tu pan, y a los pobres sin hogar recibir en casa? ¿Que cuando veas a un desnudo le cubras, y de tu semejante no te apartes?". Es la caridad, la luz del Señor, una caridad amplia que ensancha el corazón.