LA PREGÀRIA CADA DIA

IV de Cuaresma
Aniversario del inicio del ministerio pastoral del papa Francisco.

Primera Lectura

1r Samuel 16,1.4.6-7.10-13

El Senyor va dir a Samuel:
-Fins quan t'aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l'ha rebutjat com a rei d'Israel! Ara omple d'oli el corn i vés. Jo t'envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l, alarmats, i li van preguntar:
-Véns en so de pau?
Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: "L'ungit del Senyor és aquí, davant d'ell."
Però el Senyor digué a Samuel:
-No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L'he descartat. El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor.
Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
-D'aquests set, el Senyor no n'escull cap.
Samuel va afegir:
-No queda cap més fill?
Jessè va respondre:
-Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.
Samuel li digué:
-Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
Jessè va fer que l'anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:
-Ungeix-lo, que és ell.
Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.

Salm responsorial

Salm 22 (23)

Antífona

El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

- El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.

= Em fa descansar en prats deliciosos, †
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.

- Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.

- Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

= Perquè tu, Senyor, ets vora meu: †
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.

- Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;

- m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

- N’estic cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.

- I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Segona Lectura

Efesis 5,8-14

En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. Tot el que fan d'amagat, fins fa vergonya de dir-ho; però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
"Aixeca't, tu que dorms,
ressuscita d'entre els morts,
i el Crist t'il·luminarà."

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 9,1-41

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar:
-Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?
Jesús respongué:
-No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:
-Vés a rentar-te a la piscina de Siloè -que vol dir "enviat".
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:
-Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
Uns deien:
-Sí que és ell.
Altres contestaven:
-No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué:
-Sóc jo mateix.
Llavors li preguntaren:
-Doncs com és que se t'han obert els ulls?
Ell respongué:
-Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.
Li digueren:
-On és, aquest home?
Respongué:
-No ho sé.
Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
-M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
Alguns dels fariseus començaren a dir:
-Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
-Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests?
I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
-I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué:
-Que és un profeta.
Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia i els van interrogar:
-¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
Els seus pares respongueren:
-Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren:
-Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
Ell contestà:
-Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
Ells insistiren:
-Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?
Ell els respongué:
-Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
Ells el van insultar i li digueren:
-Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.
L'home els contestà:
-Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
Ells li van replicar:
-Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
-Creus en el Fill de l'home?
Ell li va respondre:
-I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
Li diu Jesús:
-Ja l'has vist: és el qui et parla.
Ell va afirmar:
-Hi crec, Senyor.
I el va adorar.
Llavors Jesús digué:
-Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.
Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
-¿És que nosaltres també som cecs?
Jesús els contestà:
-Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

Este domingo se denomina laetare (alegría) por la primera palabra de la antífona de entrada de la liturgia. Es una invitación a interrumpir por un momento la severidad del tiempo cuaresmal. La alegría que se nos propone no deriva en absoluto de la condición en que se encuentra el mundo en estos tiempos; es incluso difícil encontrar motivos para alegrarse, si nos fijamos en tantos conflictos que siguen bañando de sangre la tierra, y en tantos pobres olvidados. El motivo de la alegría no viene del mundo, sino de la cercanía de la Pascua, que transforma la muerte en victoria y la tristeza en gozo. La alegría del ciego de nacimiento que vuelve a ver es la que nos pide la liturgia. Había nacido ciego y continuaba sentado al borde del camino pidiendo limosna -como se suele decir, su destino estaba sellado.
Jesús, apenas lo vio se detuvo. Los discípulos le preguntaron: "Rabbí, ¿quién pecó, él o sus padres, para que haya nacido ciego?". Para los discípulos aquel ciego era un caso sobre el que entablar una disputa. Jesús lo mira con los ojos del corazón y responde: "Ni él pecó ni sus padres". Muestra así cómo debemos presentarnos ante aquel ciego y a todos los pobres, los que sufren, los enfermos: mirar con compasión. Jesús lo mira conmovido, se le acerca y lo toca no con un gesto distraído sino pensado: se inclina para coger un poco de tierra, y tras humedecerla con la saliva se la unta en los ojos. Es la mano de Dios, la que formó al hombre en la creación y que continúa regenerándolo. La ceniza, el polvo con el que comenzamos la Cuaresma, son amados por Dios, incluso la razón por la que el Señor se conmueve, que le empuja a inclinarse hacia nosotros. Nos ama porque somos débiles, porque somos polvo. Y cuando Jesús le dijo que fuera a lavarse a la piscina de Siloé, sin demorarse obedeció y lo hizo. El evangelista, en una rápida síntesis, escribe: "Él fue, se lavó y volvió ya viendo". El milagro no fue un gesto mágico: se cumplió mediante aquel gesto de ternura de la mano de Jesús, unido a la obediencia del ciego a la palabra que se le había dirigido.
Este proceso de curación es una indicación también para nosotros, que a menudo somos ciegos, no de nacimiento sino por estar acostumbrados a mirarnos solo a nosotros mismos, ciegos -en definitiva- porque estamos resignados. El Señor viene para "abrir los ojos a los ciegos", para abrir nuestros ojos a la triste condición del mundo y empujarlo hacia la visión de la salvación, de un mundo justo y pacífico. Siete veces el evangelista repite en este pasaje la frase "abrir los ojos". No es una repetición casual. Quizá nos indica la facilidad con la que podemos recaer en la ceguera. Por otro lado, no basta con ser tocados una sola vez; es decir, no basta escuchar y obedecer una sola vez. El Señor -como hizo con aquel ciego- continúa poniéndonos preguntas nuevas, pidiéndonos compromisos nuevos. Son demandas de amor, invitaciones a crecer en el seguimiento de Jesús. Al ciego ya curado le pregunta: "¿Tú crees en el Hijo del hombre?". Jesús busca amigos a quienes amar y compañeros con los que cambiar el mundo. El ciego respondió: "¿Y quién es, Señor, para que crea en él?". Es la pregunta de la Cuaresma: conocer más a Jesús, contemplar más su rostro, dejarnos tocar más por su amor. El Evangelio continúa diciéndonos: "El que está hablando contigo, ése es". Nosotros, junto con aquel ciego, decimos: "Creo, Señor". Es nuestra profesión de fe de hombres y mujeres amados y curados, que comienzan de nuevo a seguir al Señor para cambiar este mundo y hacerlo más justo, más fraterno.