Recuerdo de san Óscar Arnulfo Romero, mártir, asesinado en El Salvador en 1980 junto al altar durante la celebración de la eucaristía. Recuerdo de la masacre de las Fosas Ardeatinas, que tuvo lugar en 1944 en Roma, donde los nazis asesinaron a 335 personas. Llegir més
Recuerdo de san Óscar Arnulfo Romero, mártir, asesinado en El Salvador en 1980 junto al altar durante la celebración de la eucaristía. Recuerdo de la masacre de las Fosas Ardeatinas, que tuvo lugar en 1944 en Roma, donde los nazis asesinaron a 335 personas.
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Saviesa 2,1.12-22
Els impius van errats quan es diuen:
"Que n'és, de curta i trista, la vida! No hi ha res a fer quan l'home s'acaba. No se sap de ningú que hagi tornat de la mort. "Posem paranys al just; ens fa nosa. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. Es gloria de conèixer Déu i s'anomena fill del Senyor. És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure'l, ja ens afeixuga. I és que la seva vida no s'assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes. Ens mira com moneda falsa, s'allunya dels nostres camins com de la pesta. Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare. Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi. Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d'ell i l'alliberarà dels seus adversaris. Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d'ell."
Així pensen ells, però van errats; la pròpia malícia els encega. No coneixen els designis secrets de Déu; no esperen la recompensa d'una vida santa; menyspreen el premi reservat a una conducta irreprotxable.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El autor sacro pone en boca de los "impíos" palabras de acusación contra los "justos", manifestando así la maldad que a menudo se abate sobre los creyentes y que hace su vida más difícil. El testimonio y el martirio de Monseñor Romero son paradigmáticos de esta persecución que todavía se abate contra los cristianos porque "se oponen" a la cultura dominante. Y todo lo que obstaculiza el beneficio de los ricos y los fuertes a costa de los pobres y los débiles debe ser eliminado, incluso con la violencia. El testimonio de los "justos" es una contradicción viviente ante ese estilo de vida; su presencia molesta o se convierte incluso en insoportable. En la página bíblica se describe el odio creciente contra los justos: de poner trampas se pasa al insulto, para llegar finalmente al proyecto de condena a muerte, en un desafío blasfemo contra el mismo Dios. Es fácil ver en este pasaje el rostro de Jesús, el justo que sufre y muere a causa de la impiedad de los hombres, sometidos por el espíritu del mal. Junto al de Jesús aparecen los rostros de todos los creyentes que, incluso hoy, son "perseguidos por causa de la justicia" (Mt 5, 10). El autor de la Carta a Diogneto, texto cristiano antiquísimo redactado en momentos de persecución, escribe: "La carne aborrece al alma y está en guerra con ella, aunque no recibe ningún daño, porque le es prohibido permitirse placeres; así el mundo aborrece a los cristianos, aunque no recibe ningún daño de ellos, porque están en contra de sus placeres". Ser "el alma del mundo" significa que solo ese amor es soplo de vida.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
