LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 28 de març


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Nombres 21,4-9

Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d'Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
-Per què ens heu tret d'Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d'aliment!
Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
-Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble, i el Senyor li respongué:
-Fes-te una imatge d'aquestes serps i posa-la dalt d'un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
Moisès va fer una serp d'aram i la posà dalt d'un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d'aram i salvava la vida.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Este pasaje del libro de los Números relata uno de los momentos más críticos del camino de Israel en el desierto. Debilitados por el cansancio, los israelitas muestran su descontento a Dios y a Moisés. Llegan incluso a añorar el tiempo de la esclavitud en Egipto. Sabemos bien que la añoranza del pasado nace cuando se desvanece el sueño, cuando se renuncia al proyecto en el que Dios nos pide participar; y sucede que la nostalgia y el lamento prevalecen sobre los otros sentimientos. Aparecen así las serpientes venenosas que muerden y matan indiscriminadamente. No es Dios quien las manda, somos nosotros los que esparcimos veneno en el campo de la vida con la amargura, los rencores y las exigencias. La conciencia del pecado empuja a los israelitas a dirigirse a Moisés para que interceda ante el Señor; y el Señor interviene una vez más. Hace construir una serpiente de bronce y levantarla en medio del campo, para que quien la mire tras haber sido mordido se salve. El desierto, convertido en un lugar de muerte, se transforma en lugar de salvación gracias a aquel símbolo. Al escuchar las palabras finales de esta página bíblica, se nos remite a la cruz, que en pocos días será plantada sobre el Gólgota y que todos nosotros estamos invitados a contemplar y a acoger en el corazón. En este tiempo de Cuaresma, las páginas bíblicas que nos acompañan, día tras día, son una ayuda eficaz para purificar nuestros ojos y poder volverlos hacia "el que atravesaron" por nuestra salvación.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.