LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 31 de març


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jeremies 20,10-13

En sento molts que mormolen: "Aquest és "Terror de tot arreu".
Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem."
Tots els meus millors amics
esperen que ensopegui:
"Qui sap si es deixarà enganyar i el podrem fer caure,
i prendrem revenja d'ell."
Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós:
els meus perseguidors ensopegaran, no podran fer res.
El seu fracàs els cobrirà de vergonya,
el seu deshonor no serà mai oblidat.
Senyor de l'univers,
tu saps si un home t'és fidel,
tu penetres l'interior dels cors.
Fes que pugui veure com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu la meva causa.
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor:
ell ha salvat la vida dels pobres
de les mans dels malvats.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Este pasaje se toma de la última y más dramática de las "confesiones" de Jeremías. Tiene la forma de una oración del profeta tras haber sido azotado y encarcelado durante toda una noche. Jeremías habla del conflicto que se ha creado entre su misión profética y la oposición que encuentra. De hecho, se siente incomprendido y abandonado, no ve a su alrededor más que enemigos: incluso los amigos de antes ahora no hacen más que esperar su caída como si quisieran alegrarse de ella. Sin embargo, a pesar de la enemistad que le rodea, Jeremías no cae en el desaliento y refuerza su confianza en el Señor: "El Señor está conmigo, cual campeón poderoso. Y así mis perseguidores tropezarán impotentes". Las dificultades no le llevan a encerrarse en sí mismo, a albergar rencor y rabia. Queda a lo sumo la indignación por la dureza de corazón de los israelitas, la cual en realidad confirma a Jeremías que debe continuar su misión profética. Sabe que el Señor está a su lado y lo guiará sin abandonarlo nunca. En una perspectiva todavía veterotestamentaria, la oración del profeta desea la venganza contra los enemigos, que en una visión evangélica se convertirá en oración de perdón para que sean alcanzados por la misericordia de Dios y se conviertan a su voluntad.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.