LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tobit 6,10-11; 7,1.9-17; 8,4-9

Quan van entrar a Mèdia i ja s'acostaven a Ecbàtana, Rafael digué al jove:
-Tobies, germà meu.
Ell li respongué:
-Aquí em tens!
Rafael va continuar:
-Aquesta nit l'hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara. Quan entraven a Ecbàtana, Tobies va dir a l'àngel:
-Azaries, germà meu, porta'm de dret a casa del nostre parent Ragüel.
L'àngel l'hi va acompanyar. Ragüel estava assegut al costat de la porta del pati, i ells van ser els primers de saludar-lo. Ragüel els respongué:
-Déu vos guard, germans. Sigueu benvinguts!
I els va fer entrar. Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael:
-Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.
I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:
-Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l'únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t'haig de dir tota la veritat. Ja l'he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de noces, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.
Però Tobies replicà:
-No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.
Ragüel li diu:
-Està decidit! Sara t'és donada tal com prescriu la Llei de Moisès. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d'ara sou marit i muller. Sara és teva, des d'avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar damunt vostre el seu amor i la seva pau.
Ragüel va cridar llavors la seva filla Sara. Quan la tingué al davant va agafar-la per la mà i va donar-la a Tobies, tot dient:
-Pren la muller que t'és donada, segons les prescripcions de la Llei que es troben en els llibres de Moisès. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.
Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l'acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la Llei de Moisès. Llavors van començar l'àpat.
Ragüel féu venir Edna, la seva muller, i li va dir:
-Germana meva, prepara l'altra cambra i fes-hi entrar Sara.
Edna anà a preparar un llit a l'habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Però, eixugant-se les llàgrimes, li va dir:
-Confiança, filla! Que el Senyor del cel et canviï la tristesa en alegria. Anima't, filla meva!
I Edna es va retirar.
Quan els pares de Sara hagueren sortit i tancat la porta de l'habitació, Tobies es va alçar del llit i digué a Sara:
-Aixeca't, germana meva. Preguem a nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar damunt nostre el seu amor i la seva protecció.
Sara es va aixecar i tots dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:
-Sigues beneït, Déu dels nostres pares,
que el teu nom sigui beneït per totes les generacions:
que et beneeixin per segles i segles
el cel i tot el que has creat.
Tu vas fer Adam i li vas donar Eva,
la seva muller, perquè l'ajudés i el sostingués.
D'ells dos va sortir el llinatge humà.
Tu vas dir: "No és bo que l'home estigui sol,
fem-li una ajuda que se li assembli."
Si jo prenc ara aquesta germana meva,
no és per un desig luxuriós,
sinó per un amor sincer.
Vulgues apiadar-te de nosaltres dos,
fes que arribem plegats a la vellesa.
Llavors van afegir tots dos alhora:
-Amén, amén.
I van dormir tota aquella nit.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El joven Tobías, acompañado por el ángel Rafael Azarías, va en busca de su futura esposa, Sarra. El texto relata la celebración de la boda, que empieza con el banquete de bodas y termina con la firma del contrato nupcial. Ragüel concluye: "Se te da por mujer, según la ley y la sentencia escrita en el libro de Moisés" (7,12). Es evidente que los padres de Sarra temían que pudiera repetirse lo que había ocurrido en la primera noche de bodas. Pero Edna había pedido para su hija la bendición de Dios: "Que el Señor del Cielo te dé alegría en vez de esta tristeza" (7,16). Rebosa sentido religioso la escena en la que Tobías y Sarra, en la habitación, invocan la bendición de Dios sobre su unión: "Levántate, hermana, y oremos, y pidamos a nuestro Señor que se apiade de nosotros y nos salve" (8,4). Ambos reconocen la autoridad de Dios sobre su vida. Ninguno de los dos es superior al otro. Solo Dios es el Señor de su vida. De hecho, empiezan su oración bendiciendo al Señor por su bondad y su misericordia. Son conscientes de que Dios es el Señor: "Tú creaste a Adán, y para él creaste a Eva, su mujer, para sostén y ayuda y para que de ambos proviniera la raza de los hombres. Tu mismo dijiste: "No es bueno que el hombre se halle solo; hagámosle una ayuda semejante a él...". Ten piedad de mí y de ella y podamos llegar juntos a nuestra ancianidad" (vv. 8,6-7). Más adelante el texto relata la bendición de Dios. No ocurrió lo que todos temían. Los dos esposos descansaban tranquilamente. Los padres manifiestan su agradecimiento al Señor. Es la cuarta oración que encontramos en el libro de Tobías. La unión de los dos jóvenes, que tiene lugar bajo la protección y la mirada del ángel, se convierte en fuente de vida nueva.