news

Ajudem més que mai que l'Àfrica s'ajudi. Article de Marco Impagliazzo a Avvenire

30 Juliol 2020

Covid-19
ÁfricaMarco Impagliazzo

És el nostre interès que l'Àfrica sigui resilient a la pandèmia: l'alternativa seria dramàtica.

Comparteix-Ho

Una pandèmia ho és perquè afecta a tots els racons de la terra. Aquests dies hi ha una preocupació cada vegada més gran per l'avanç del coronavirus a l'Àfrica. Hi havia gent que pensava que el continent sortiria quasi indemne de la infecció. A la mateixa Àfrica alguns països consideraven negativa una alarma que, al seu entendre, tindria un fort impacte en les economies locals, i per això van deixar de comunicar les dades de contagis i morts. En altres països la població es va oposar als decrets de confinament, recorrent fins i tot a la vida judicial. En altres, per acabar, es va dir que n'hi havia prou a recórrer a remeis tradicionals o a altres remeis a l'abast de tothom.
La realitat, malauradament, és que les xifres s'acceleren i circulen molts rumors entre la gent. S'afirma que antics presidents, ministres i parlamentaris estan malalts o han mort pel virus, se sospita que les morts sobtades de parents, amics o veïns es deuen al covid-19. El virus és cada vegada més un convidat no desitjat que truca a la porta de tots els països.
Ens ho diuen les dades. L'epidèmia ja no depèn, com a l'inici, dels viatges internacionals, sinó que es difon de manera autònoma. I a gran velocitat.

El cinquè país del món en nombre de casos no és llatinoamericà, sinó Sudàfrica, amb quasi 460.000 infeccions i més de 7.250 morts (cfr. www.worldometers.info/coronavirus). A tot el continent hi ha més de 874.000 contagiats i més de 18.500 morts oficialment. Sí, oficialment. Perquè la qüestió és la fiabilitat de les dades que es donen en situacions sanitàries sotmeses a molta tensió, en el marc d'una carència general de recursos i havent de fer front a una dificultat crònica de comunicacions.

Quin valor cal donar als 15 mil positius de Costa d'Ivori quan s'han obtingut amb 90 mil proves, és a dir, un positiu de cada 6, o els 7 mil de Guinea, després de fer 14 mil proves (1 positiu de cada 2)?
És evident que les xifres de què es disposa son només la punta de l'iceberg, que no reflecteixen la realitat d'una pandèmia que, com hem après a Europa, afecta insidiosament. Avui el virus es mou ràpid també a l'Àfrica mentre que els llits de cures intensives són realment pocs. També el nombre de respiradors és escàs i els equips de protecció individual per protegir els sanitaris escassegen arreu.
A més, els Estats africans han de fer front a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, així com al tancament de les connexions amb el nord del món.
Dit això, el panorama segueix sent variat. Al continent hi ha països –Rwanda, per exemple– que han obtingut resultats extremadament positius en la lluita contra la pandèmica, desenvolupant un sistema integrat de proves, seguiment i tractament comparable al que utilitzen latituds molt més riques en recursos. D'altra banda, cal tenir en compte la vivacitat i el treball sobre el terreny de les nombroses realitats de la societat civil africana que intenten frenar la difusió del virus donant indicacions bàsiques sobre prevenció: des de rentar-se les mans fins al distanciament físic o l'ús de mascaretes. També sorprèn la capil·laritat amb què han circulat els missatges de prevenció per les xarxes socials per arribar a tothom. O realitats de la cooperació, com el
programa Dream de Sant'Egidio, amb ajuda de la Conferència Episcopal Italiana, que es prodiguen per fer proves serològiques. Cal esperar, al menys, que el drama de l'epidèmia deixi a l'Àfrica, com herència, una major consciència civil i millors coneixements d'higiene pública.
Per ajudar el continent en aquesta fase difícil és urgent que els Estats occidentals no disminueixin l'ajuda pública al desenvolupament com estan temptats de fer.

És el nostre interès que l'Àfrica sigui resilient a la pandèmia: l'alternativa seria dramàtica. Alhora,  cal actuar per protegir les remeses (que han disminuït tot i que segueixen sent la primera font de renda externa) abaratint les transferències de diners. És bàsic augmentar la connexió (en teràpia i investigació) entre sistemes sanitaris europeus i africans utilitzant les comunicacions per compartir tota la capacitat científica que calgui. En darrer lloc, hem de preparar-nos per distribuir la vacuna a l'Àfrica per tal que no quedi enrere.


[Marco Impagliazzo]

Article original a www.avenire.it

[Traducció de la redacció]