news

La pregària i l'acció. Article de Marco Impagliazzo sobre la pregària per la humanitat del 14 de maig

11 Maig 2020

Marco Impagliazzo
Diálogo interreligioso

Comparteix-Ho

El passat diuimenge, 3 de maig, en acabar la pregària del Regina Coeli, el papa Francesc va dir: "Vaig atendre la proposta de l'Alt Comitè per a la Fraternitat Humana que el proper 14 de maig els creients de totes les religions s'uneixin espiritualment en un dia de pregària i dejuni i obres de caritat, per implorar a Déu que ajudi la humanitat a superar la pandèmia de coronavirus".
És una iniciativa dels líders religiosos que es remeten a l'històric Document que van firmar el Papa i el gran imam d'Al-Azhar, al-Tayyeb, el febrer de 2019: "No oblidem adreçar-nos a Déu Creador en aquesta greu crisi", llegim en la crida del Comitè, que convida "a totes les persones, arreu del món, segons la seva religió, fe o doctrina, a adreçar-se a Déu perquè alliberi el món de les conseqüències sanitàries, econòmiques i humanitàries de la difusió d'aquest contagi tan greu".
La pregària del dijous 14 es presenta com una ocasió de participar en el patiment i les angoixes que ha provocat la tempesta que s'ha abatut sobre tot el planeta, i també com una continuació ideal del diàleg interreligiós emprès per Joan Pau II a la jornada d'Assís i que s'ha reforçat amb el pas dels anys, fins arribar a l'acceleració que Francesc li va donar amb la firma d'Abu Dhabi.
L'esperit d'Assís segueix bufant, i amb més força. De la mateixa manera que va representar una resposta al drama de la guerra, avui pot ser baluard i font d'una nova esperança davant de la pandèmia, que creix a tots els continents sembrant mort, por i dificultats econòmiques. El virus malmet els lligams socials, debilita les institucions i arrossega famílies i pobles a l'abisme de la incertesa pel futur. El papa Francesc, que prega per la fi de l'epidèmia des que encara era una cosa limitada a l'aparentment llunyana Xina, vol respondre a la malaltia que imposa el distanciament social amb un nou lligam, entre poble i poble, entre els pobles i el seu Creador. Davant del microorganisme invisible que confina tothom en un espai tancat i en un temps suspès, el Papa vol reaccionar amb un moviment d'unitat entre les cultures i les religions, que sigui fruit no només de la meditació, sinó també de la caritat. Desitja obrir nous espais, dissenyar una idea de futur.
El món de la globalització, que semblava vast, s'ha fet petit. El mal el recorre a grans passes, ignar de les fronteres, enduent-se vides sense fer distinció de credos. Per això calen proximitat i trobada. El passat 27 de març, a la plaça de Sant Pere, Francesc ja va saber mostrar un panorama: "Ens crides a considerar aquest temps de prova com un temps per triar. No és el temps del Teu judici, sinó el del nostre judici: temps per triar què és allò que importa i què és allò que passa, temps per separar allò que és necessari d'allò que no ho és".
Hem de deixar enrere el temps dels compartiments estancs, dels murs, dels xocs de civilització. Francesc s'erigeix en herald de la unitat de la humanitat. Per això es preocupa que la investigació científica avanci tenint sempre en compte que "estem tots a la mateixa barca, tots fràgils i desorientats". Sí, la barca és una: "És important unir les capacitats científiques de manera transparent i desinteressada per trobar vacunes i tractaments, i per garantir l'accés universal a les tecnologies essencials que permetin que tota persona contagiada, a qualsevol lloc del món, rebi l'atenció sanitària necessària". Considerar que som tots membres d'una sola família humana, aprendre a tenir cura de la creació, no és una cosa "de més" a què es pot renunciar si el context és complicat. Demostra que és cada vegada més una necessitat en aquest temps de globalització i d'ampliació d'horitzons.
La Història –que havíem deixat al marge perquè triomfessin les nostres petites històries– crida a una unitat que es basi en allò que ens uneix i deixi a una banda allò que ens divideix. La pregària comuna de dijous que ve es converteix per a tothom en una senyal espiritual i universal: malgrat les diferències, no ens salve sols sinó únicament reconeixent la nostra proximitat en la humanitat comuna i fent front plegats a la lluita per la vida de tothom, bo i esperant que, per arribar a la fi de la pandèmia, les autoritats civils del món adoptin realment aquella "col·laboració comuna com a conducta" que ens convida a tenir el papa Francesc.

Marco Impagliazzo

(Traducció de la redacció)

 

Llegiu l'article original a Avvenire