El Nobel per la Pau contra la fam, una senyal important durant la pandèmia. Article d'Andrea Riccardi al Corriere della Sera

No es pot posposar la lluita contra el malbaratament, cal potenciar una agricultura que tingui en compte la biodiversitat i que no enverini la terra

Nobel a la lluita contra la fam

 

Per sorpresa s'ha atorgat el Nobel per la Pau al Programa Mundial d'Aliments de l'ONU per la seva lluita contra la fam.

Aquest atorgament és una senyal en un temps de pandèmia i de fam creixent. La malnutrició crònica ha reprès un creixement inexorable des de 2014. La fam és la realitat de milions de dones i d'homes cada dia: el 2019 135 milions van patir fam aguda. És un rècord dels últims anys que oculta espectres d'inseguretat, de terrorisme i de guerra: Iemen, Sudan del Sud, Nigèria, Congo i Burkina Faso són terres de fam. Però això no és tot.

L'Informe de l'ONU sobre l'alimentació parla de quasi 690 milions de persones que han patit gana el 2019, deu més que l'any anterior, mentre que un nombre igual de persones, a causa de l'augment dels preus, no té accés a una dieta sana. Avui al món hi ha dos mil milions d'éssers humans amb un nivell moderrat o greu d'inseguretat alimentària. Es preveu que, amb el covid-19, 130 milions més de persones cauran «al fossar de la malnutrició crònica». També a Itàlia (que no és un país de fam) s'està desfermant una inesperada necessitat d'aliments entre alguns estrats de la població. El PMA, que té la seva seu a Roma, proporciona ajuda alimentària a quasi 87 milions de persones de 83 països, en guerres i en situacions d'emergència, i quan cessa la situació d'emergència, treballa per restablir els mitjans de manteniment. Treballa sobre el terreny amb el 90% del seu personal en contacte amb la realitat. Reparteix 15 mil milions de racions alimentàries, rebudes en part com donatius i en part –uns tres mil milions– comprades a prop dels llocs on es produeixen les crisis. Seguint el treball de tractament de la sida  que duu a terme la Comunitat de Sant’Egidio a deu països africans he pogut constatar que l'ajuda alimentària del  PMA complementa eficaçment els tractaments a països com Moçambic, Kenya, Guinea, Tanzània i la República Centreafricana, on els malalts sovint pateixen malnutrició. És fonamental, sobretot per als infants malnodrits, que vagin a centres nutricionals. L'Àfrica és el continent més afectat: el 19% de la seva població pateix desnutrició.

El Nobel per la Pau al PMA reconeix un destacat treball, però indica alhora un problema que no es pot posposar. No es pot confiar –escriu el papa Francesc a la Laudato sì– «que els problemes de la fam i la misèria al món simplement es resoldran amb el creixement del mercat». Cal potenciar el PMA i tots aquells que lluiten contra el malbaratament d'aliments i actuen per evitar que grups sencers d'éssers humans caiguin a la fam i la misèria. I cal potenciar una agricultura que tingui en compte la biodiversitat i no enverini la terra.

Per això és fonamental ajudar els agricultors que produeixen aliments nutritius, afavorir-ne l'accés als mercats bo i rebaixant els costos de distribució. El malbaratament d'aliments és la gran contradicció d'un món afamat. Cal aconseguir la seguretat alimentària i millorar la nutrició de moltes persones. En trenta anys 300 milions de persones han sortit del malson de la fam tot i que la població mundial ha augmentat en quasi dos mil milions. Les accions sobre el terreny han donat resultats positius. Però els homes i les dones mai seran amos de la seva vida, creadors de futur i ciutadans responsables si no s'acaba amb la fam.

Andrea Riccardi

 

Article publicat al Corriere della Sera

 

[Traducció de la redacció]