A Calais, on acaba Europa, el Nadal per a tothom arriba als migrants

La ciutat de Calais, a l'estret de la Mànega, és el punt de la terra ferma europea més proper a Anglaterra. Allà els últims anys s'han quedat atrapats molts migrants que intenten arribar al Regne Unit bo i amagant-se en camions, en contenidors, en trens... I en els últims temps cada vegada més persones intenten fer la travessia en embarcacions precàries.

Només la primera meitat de 2020 la Prefectura marítima de la Mànega i del mar del Nord ha comptabilitzat 6200 persones que han intentat fer la perillosa travessia. Cada vegada més homes, dones i infants perden la vida en aquests desesperats viatges de l'esperança. Com en el trist cas de la família iraniana de Rasoul Iran-Neja, la seva dona Shiva-Mohammad Panahi (35 anys) i els seus fills Anita (9), Armin (6) i Artin (15 mesos), que es van ofegar quan la seva barca es va enfonsar el 27 d'octubre.

La costa anglesa sembla estar a tocar. Des de la coneguda com costa l'Òpal es poden veure els característics penya-segats de Dover, els "white cliffs of Dover". Allà és on arriba e "Channel", el túnel ferroviari sota el mar del Nord que uneix Londres amb París, Brussel·les i la resta d'Europa. És una frontera "dura" que amb el Brexit es convertirà en frontera de la Unió Europea.

Calais, doncs, és una espècie de "Lesbos al revés": aquestes persones intenten no entrar a la Unió Europea, sinó sortir-ne. Sobreviuen en circumstàncies molt difícils, enmig del fred i del fang, en tendes improvisades que sovint són simplement un tros de plàstic. Com Lesbos a Orient, a Occident Calais representa el fracàs humanitari dels països europeus davant del fenomen migratori.

Per Nadal, una delegació de la Comunitat d'Anvers va anar a visitar aquests migrants allà on són, i els va dur aliments i regals. Són quasi tot homes d'entre 18 i 35 anys, majoritàriament originaris d'Eritrea i de Sudan.

El Nadal per a Tothom ha permès veure somriures, trobades personals, i ha estat un moment d'amistat i d'humana proximitat per a aquests "condemnats de la terra", per als que sembla que no hi ha lloc a Europa. 

Davant de les seves pobres tendes, tan semblants a la menjadora en què va néixer Jesús, ha nascut una amistat, esperança d'una vida millor.