news

Moçambic: la cruel violència dels jihadistes. Article d'Andrea Riccardi

29 Març 2021

MozambiqueAndrea Riccardi
Terrorismo

Comparteix-Ho

La cruel violència dels jihadistes aboca Moçambic a l'infern

Qui hi ha al darrere dels terroristes d'Ansar al-Sunna en un país amb la tercera reserva de gas natural de tot Àfrica?

Vaig conèixer Moçambic el anys vuitanta, després de la lluita d'alliberament del colonialisme portuguès. Acabava d'assolir la independència (1975) i feia front a una guerra civil amb la Renamo, moviment de guerrilla antimarxista vinculat amb Sudàfrica. Em va colpir la misèria difusa i profunda. 

Al gran mercat central de Maputo hi havia peix sec i poca cosa més. La guerra civil va provocar un milió de morts i molts desplaçats. Va acabar amb unes negociacions entre el Govern i la Renamo el 1992, a Roma, a Sant'Egidio. Llavors va començar la història d'un Moçambic pluralista, amb molts problemes, però que ha viscut un desenvolupament. 

A partir de 2017 la fam, malauradament, ha tornat a Moçambic. Uns 670.000 moçambiquesos han marxat del nord del país pels atacs jihadistes d'Ansar al-Sunna, originat per terroristes kenyans i tanzans que han reclutat joves marginals i aturats. 

La regió, subdesenvolupada, ha rebut l'impacte de la major reserva de gas natural, la tercera de l'Àfrica, després de Nigèria i Algèria. Amb la presència de grans empreses, el clima social ha canviat molt. Pobles sencers han estat desplaçats i un món, molt remot, ha quedat trasbalsat. Aquesta circumstància ha estat aprofitada pel jihadisme, que en una projecció cap al sud, des de Somàlia fins a Kenya, Tanzània i Moçambic, segueix pràcticament les petjades de l'antiga expansió àrab-musulmana. L'islam del nord de Moçambic, tradicional, ha quedat trasbalsat.

La gran quantitat de refugiats mostra la violència inhumana dels terroristes (que han arribat fins i tot a decapitar infants), i no se sap qui hi ha darrere del moviment jihadista. Es comprenen les causes socials de l'adhesió de molts moçambiquesos: representa l'alternativa a la misèria i al desarrelament d'una generació de la zona més pobra d'un país pobre. Ja vaig apuntar a Famiglia Cristiana que la jihad global s'està convertint en una alternativa per als joves africans marginals de molts països. 

L'Estat moçambiquès és fràgil: no ha estat capaç de frenar l'avenç terrorista, que es presenta com un nou Boko Haram, segresta les persones i ha provocat 2500 morts. D'altra banda, el centre del país s'ha vist afectat per diversos ciclons. A la ciutat de Beira, en bona part destruïda, els treballs de reconstrucció avancen amb feines i molta gent viu sota tendes. 

Malauradament el model d'economia existent no dona fruits. Els interessos de les grans empreses internacionals que operen a les concessions moçambiqueses no produeixen en temps raonables desenvolupament en la jove societat. Hi ha problemes enormes socials i juvenils que es barregen, agreujats pel covid-19. Cal fer una nova reflexió sobre el desenvolupament i una implicació de la comunitat internacional sense la constant competència que sol caracteritzar la seva actuació. D'altra banda, és trist constatar que Itàlia, tan activa i determinant a Moçambic els anys vuitanta i noranta, es mostri poc interessada per un país decisiu per a l'Àfrica austral en què Itàlia ha invertit molt en energies humanes i recursos. 

 

Article d'Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 28/3/2021