Corredors humanitaris: se signa un nou protocol per a mil refugiats que es troben al Líban

Avui s'ha signat un nou protocol entre la Comunitat de Sant’Egidio, la FCEI (Federació d'Esglésies Evangèliques d'Itàlia), la Taula Valdesa i els ministeris de l'Interior i d'Exteriors italians per tal que mil refugiats més que actualment estan al Líban vagin a Itàlia amb els corredors humanitaris, una bona pràctica reconeguda a nivell internacional que s'ha replicat amb projectes similars a França, Bèlgica, Andorra i San Marino.

Firmaran l'acord amb l'Estat italià  Marco Impagliazzo, president de la Comunitat de Sant'Egidio, el pastor  Luca Maria Negro, president de la FCEI, Alessandra Trotta, moderadora de la Taula Valdesa, Luigi Maria Vignali, Director general del departament d'italians a l'exterior i Polítiques Migratòries d'Afers Exteriors i Cooperació Internacional, i el prefecte Michele di Bari, cap del departament de Llibertats civils i immigració.

Gràcies als dos primers acords de 2015 i 2017 ja han arribat de manera segura i legal a Itàlia més de 2000 refugiats (en gran part famílies i persones en situació de vulnerabilitat originaris de Síria), amb un projecte totalment autofinançat, que no només permet que els refugiats evitin els traficants i els perillosíssims viatges per la Mediterrània, sinó que també facilita la integració al país d'arribada.

Els mil beneficiaris del nou acord, que s'allargarà dos anys, seran seleccionats per les associacions firmants al Líban i en altres països de trànsit afectats per situacions d'emergència humanitària.

"La firma d'un nou acord per a l'entrada a Itàlia de mil refugiats vulnerables durant els propers dos anys és un esdeveniment de gran importància", afirma Marco Impagliazzo. "Han passat 5 anys des del primer protocol que va instituir els corredors humanitaris i han canviat moltes coses a causa de la pandèmia. Malauradament la crisi migratòria ha empitjorat –segueix el president de la Comunitat de Sant’Egidio– i la situació de milions de persones que fugen de guerres, fam i condicions de vida intolerables corre el perill de deixar l'atenció dels focus. Amb l'acord que s'ha signat avui Itàlia decideix fer la seva part. Agraïm als ministeris de l'Interior i d'Exteriors per haver cregut novament en el model dels corredors humanitaris, la idea més innovadora i d'èxit en la gestió de les migracions, que ha permès fins ara acollir i integrar 3700 refugiats provinents del Líban, de la banya d'Àfrica i de l'illa grega de Lesbos, no només a Itàlia, sinó també a França, Bèlgica, San Marino i Andorra. Tot plegat sense cost per a l'Estat, gràcies a la participació activa de la societat civil. És important dir-ho precisament mentre hi ha dues missions en marxa amb la participació de centenars de persones de les Comunitats de Sant'Egidio de diversos països europeus implicades gratuïtament en l'ajuda als refugiats dels camps de Grècia (Atenes i Lesbos) i a Bòsnia". "Però aquest acord, que se signa un any després de la terrible explosió que va devastar Beirut, és una senyal d'esperança també per al Líban i vol respondre a les necessitats d'un país que està patint una greu crisi política, econòmica i social i que, malgrat tot, segueix acollint el major nombre de refugiats respecte de la seva població", conclou Impagliazzo.

"Estem molt satisfets per haver tancat un nou acord i agraïm als ministeris d'Interior i d'Exteriors per haver reconegut i afirmat el valor d'una experiència que es va concebre i s'ha desenvolupat bàsicament al nostre país –declara el pastor Luca Maria Negro, president de la Federació d'esglésies evangèliques d'Itàlia–. La firma d'un nou protocol per implementar els corredors humanitaris confirma  la validesa d'una senzilla intuïció de fa sis anys: obrir vies legals, segures i sostenibles és l'alternativa més eficaç a les morts al mar i al tràfic de sers humans. Aquesta experiència ideada i desenvolupada a Itàlia ha estat replicada per altres països europeus, però malauradament encara no s'ha convertit en una política d'Europa. Per això, com a esglésies evangèliques, seguirem treballant amb els nostres socis a Europa perquè pressionin els seus governs i s'ampliïn les vies legals i segures d'entrada als respectius països. Les migracions són el camp en què la idea d'Europa pot morir per egoismes nacionals i oportunismes polítics. Però nosaltres esperem que pugui ser el tema en què Europa recupera l'ànima i la visió per a la que va néixer com a unió de pobles i Estats. Els corredors humanitaris són un testimoni concret del que Europa podria ser i podria fer per fer front amb concreció i esperit humanitari a un problema que no es resol amb proclames sobre seguretat o amb la força militar sinó únicament amb la cooperació al desenvolupament i la defensa dels drets humans".