news

Deute d'humanitat amb Kabul. Tres idees sobre els afganesos sol·licitants d'asil a Europa. Article de Marco Impagliazzo al diari Avvenire

18 Agost 2021

Afganistán
Marco Impagliazzocorredores humanitarios

Excés d'expulsions dels països de la Unió destí dels refugiats

Comparteix-Ho

Tres idees sobre els afganesos sol·licitants d'asil a Europa

Excés d'expulsions dels països de la Unió destí dels refugiats

La gravíssima situació humanitària d'aquestes darreres setmanes a l'Afganistan no tenen repercussions només en aquell país, sinó també en els milers d'afganesos que aquests últims anys han buscat refugi a l'estranger. El llarg i extens flux migratori afecta aquelles parts de població que pertanyen a vàries ètnies i confessions religioses perseguides pels talibans. Entre elles hi ha molts sol·licitats d'asil a diversos països de la UE. No és cap casualitat que des de 2015 el segon país de sol·licitants d'asil, després de Síria, sigui l'Afganistan, seguit de Veneçuela. Veient els països anteriors s'entén la magnitud del patiment que viuen aquestes persones. No hem d'oblidar, d'altra banda, que el nombre de sol·licitants d'asil, després del gran nombre de 2015 i 2016, conseqüència en gran part als refugiats sirians, havia anat baixant constantment fins a la punta mínima de 2020, que per als 27 països de la Unió Europea era d'un total de 417.000 sol·licituds d'asil. La tendència descendent es va confirmar també al primer trimestre de 2021, amb una disminució del 37% de peticions. A la Unió no hi ha una "invasió" de refugiats. De fet, es produeix una disminució constant de la seva presència , en part a causa de la pandèmia de covid. Entre 2020 i els primers mesos de 2021 han arribat a Europa, principalment des de Turquia a través de Grècia o de la ruta balcànica (Bulgària, Sèrbia, Bòsnia, Eslovènia, etc.), més de 54.000 afganesos. La majoria són famílies amb menors, i també hi ha molts menors no acompanyats. Els afganesos són percentualment la primera nacionalitat de menors no acompanyats que van arribar a Europa el 2020: el 41%. Això vol dir que estem davant d'un poble de joves i de joveníssims. Els afganesos que demanen asil s'adrecen principalment a Alemanya, on des de fa temps hi ha comunitats estables, després a França, Bèlgica, Àustria i els països escandinaus. Però la seva presència en aquests països no està exempta de problemes. Al contrari. A Alemanya es nega a quasi la meitat de sol·licitants afganesos d'asil la condició de refugiat. 

Pel que fa als altres, una bona part obté el permís per motius humanitaris, mentre que només una petita minoria és reconeguda com a refugiats. Dinamarca, Suècia, Alemanya, Àustria i Noruega fa temps que van començar les repatriacions forçades a l'Afganistan dels sol·licitants d'asil als qui se'ls ha negat aquesta condició. Darrerament, a causa de la situació crítica del país, el Govern afganès havia demanat a la Unió Europea que interromp el menys tres mesos les repatriacions forçades dels sol·licitants d'asil a Europa. El 5 d'agost els ministres d'interior de sis països europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Grècia i els Països Baixos) van escriure una carta a la Comissió Europea indicant que les expulsions continuarien malgrat aquella petició. Creien que la interrupció de les expulsions enviaria una senyal equivocada i seria probable que motivés més afganesos a abandonar el seu país per venir a Europa. Adalbert Jahnz, portaveu de la Comissió d'Assumptes interns, va replicar a la carta dient que "correspon a cada Estat membre valorar individualment si és possible l'expulsió". 

Per sort, l'11 d'agost Alemanya i els Països Baixos van suspendre les expulsions cap a l'Afganistan. El ministre de l'Interior alemany va declara que, de moment, les expulsions no s'executarien encara que hi hagi 30.000 afganesos en aquesta situació. Itàlia té una política diferent respecte dels països europeus esmentats, i estudia amb més atenció les peticions d'asil i protecció que fan els refugiats afganesos. En general, tenint en compte la gravíssima situació de l'Afganistan, esperant que s'obrin corredors humanitaris i s'acceleren les reagrupacions familiars per als que viuen en situacions de més vulnerabilitat al país, cal preguntar-se si no caldria adoptar, en tots els països europeus, mesures que alleugin la situació dels afganesos que ja estan al nostre continent. Aquestes són algunes propostes. La primera: suspendre totes les expulsions ja provades pels països europeus. La segona: abandonar el criteri d'inadmissibilitat derivat del principi del país tercer segur (Turquia) que s'ha aplicat a Grècia per als ciutadans afganesos. Als camps de refugiats, a les illes i a les ciutats gregues hi ha actualment afganesos que, en virtut d'aquest principi, ni tan sols podran presentar la seva petició. La tercera: revisar les peticions negades, tenint en compte la greu situació afganesa. Davant d'un drama com l'actual, cal deixar de banda consideracions i plantejaments reduccionistes. No n'hi ha prou amb veure amb angoixa les terribles imatges que arriben de lluny: es pot començar a donar una resposta immediatament. En 20 anys afganesos i occidentals han intentat construir un Afganistan lliure i democràtic. El projecte ha fracassat. Evitem, en la mesura que sigui possible, que el preu del fracàs el paguin aquells que van creure en aquell projecte. 

[Marco Impagliazzo]

[Traducció de la redacció]