La presa de Kabul també ens afecta. Article d'Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana

La presa de Kabul també ens afecta 

Si torna el règim que aixoplugava Al Qaeda i Bin Laden el món tornarà a viure l'amenaça del terrorisme

En el nostre imaginari l'Afganistan era un país asiàtic llunyà, envoltat de muntanyes, capaç de defensar-se ferotgement de russos i anglesos. El 1979 els soviètics el van envair i va començar una dura guerra de deu anys, que va ser un dels motius de la crisi final de la URSS.

Els Estats Units finançaven la resistència afganesa contra els soviètics, bo i donant suport a extremistes islàmics de diferents països (també hi havia Bin Laden). Als països musulmans els "afganesos" (així s'anomenava els supervivents de la guerra de l'Afganistan) van ser nuclis que van comunicar un model radical de l'islam. Els vaig veure a Alger, barbuts, als voltants d'una mesquita anomenada "dels afganesos", una antiga església catòlica en el temps de l'ocupació francesa.

Amb la retirada dels soviètics, després d'altres episodis, els talibans (anomenats també "estudiants de l'Alcorà") es van imposar amb un emirat islàmic d'un integrisme inflexible. El món es va sorprendre per la destrucció de les antigues i gegantesques estàtues dels budes de Bamian, ídols reprovables per als talibans. Des que es va instaurar el règim talibà, l'Afganistan és més a prop.

Els afganesos han fugit i s'han instal·lat als nostres països. Han fugit els que rebutgen la llei islàmica, els membres de les minories perseguides i els que aspiren a una vida lliure. N'he conegut alguns a Itàlia, després d'un viatge quasi sempre terrible. Gent amb dignitat, amb valentia, amb distinció. Recordo un home d'ètnia hazara, el 15% dels afganesos, musulmans però xiïtes (perseguits pels talibans). L'anomaneré Youssef. Sempre m'ha impressionat la seva capacitat d'integrar-se a Itàlia i la seva dedicació per ajudar els refugiats. Amb tot, encara duu el seu país al cor.

Youssef em preguntava fa poc: què passarà a l'Afganistan? Tothom sap que després de l'11 de setembre els Estats Units, amb el suport d'una coalició, van enderrocar el règim dels talibans, que donava aixopluc a Al Qaeda i a Bin Laden. Han passat vint anys en què, malgrat la inestabilitat política, hi ha hagut avenços socials i educatius. Malgrat la dura herència cultural, la situació de la dona ha evolucionat i les nenes han començat a estudiar.

Itàlia ha ajudat a crear un nou Afganistan, encalçat per la guerrilla talibana. 53 soldats italians van caure en aquell país.

Què passarà a l'Afganistan? El 2020 Trump, tractant amb els talibans, decideix enretirar les tropes. Biden ho confirma. Els aliats segueixen els seus passos: després de vint anys també se'n van els italians. Els talibans reprenen la seva ofensiva. En pocs dies Herat, la tercera ciutat del país, seu dels soldats italians, va caure en mans dels talibans. El Govern i l'exèrcit sembla que no dominen la situació. Les institucions i les forces armades construïdes al llarg de vint anys es dissolien sota la pressió dels talibans? Aquests no donen cap garantia (tal com es veu per la violència que sembren) que deixaran dempeus les conquestes civils i polítiques assolides.

Amb el règim dels "estudiants de l'Alcorà" tot retrocedirà. Tornarà el burka per a les dones. Els que parlin llengües estrangeres tindran motius per amoïnar-se. Per això molts afganesos han decidit marxar del país. Els que van col·laborar a crear el nou Afganistan corren gran perill.

És just que Itàlia es faci responsable d'aquells que han treballant amb les nostres forces armades i les nostres institucions. Al menys hauríem d'acollir els que fugen de la barbàrie, després que haguéssim esperat amb ells un Afganistan lliure. Si no, què hem estat fent-hi durant vint anys?

[Andrea Riccardi]

Article d'Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 22/08/2021

[Traducció de la redacció]