news

Amb els braços oberts, des de l'altra banda del corredor humanitari: un article sobre el valor de l'acollida

13 Octubre 2021

corredores humanitarios

Publicat a Vita.it

Comparteix-Ho

"Un rampell inconscient". Quan se li pregunta a la Sra. Anna Pagliaro, de 69 anys, per què a principis del 2016, tot just quan començava l'experiència dels corredors humanitaris a Itàlia, va agafar el telèfon per posar-se en contacte amb la Comunitat de Sant'Egidio, encara avui respon amb les mateixes paraules que va fer servir anys enrera: "va ser un rampell inconscient".

Després somriu. "No en tenia gaire idea, no en sabia sobre el tema. Però vaig buscar els contactes de la comunitat per internet, els vaig trucar i els vaig dir "expliqueu-me, deixeu-me entendre. Així ens coneixerem mútuament". Fem un pas enrere per a comprendre-ho: ens situem en el 2015. Al final d'aquest any, se signa a Itàlia el primer document oficial entre la Comunitat de Sant'Egidio, la Federació d'Esglésies Evangèliques, la Taula Valdense, la CEI- Càritas i el Govern, per obrir el primer corredor humanitari i portar refugiats a Itàlia des d'altres països. Així, un miler de refugiats sirians, que vivien en camps de refugiats al Líban, van arribar al nostre país.

(Continua llegint l'article complert en italià a Vita.it)