news

Joves i ancians, diàleg de pau

2 Gener 2022

ANCIANOS
Día Mundial de la PazMarco Impagliazzo

Article de Marco Impagliazzo a La Nuova Sardegna

Comparteix-Ho

El papa Francesc, com se sap, té una gran estima pels ancians. I dona molta importància, per raons estrictament biogràfiques, al diàleg entre generacions. Sap que el futur es construeix quan persones joves (i també molt joves) i grans parlen entre elles, s'aprecien, s'atreuen mútuament.

Però n'hi ha prou amb convertir-lo en un dels eixos del missatge de la Jornada Mundial de la Pau de 2022? Hem arribat a la 55a edició d'una jornada que va instituir Pau VI l'1 de gener de 1968. Llavors el món estava dividit en dos, era l'època de la Guerra Freda i l'amenaça nuclear era molt forta. El Papa va voler centrar l'atenció en el tema de la pau. Des de llavors, l'Església catòlica proposa l'1 de gener com el dia de la pau. És com dir d'alguna manera que cal començar l'any fent un pas de pau.

La referència dels Francesc al diàleg entre generacions per construir la pau està relacionada amb el testimoni dels ancians que van viure la guerra mundial en primera persona, amb la càrrega de patiment i destrucció que va suposar (i l'esforç d'una llarga reconstrucció), testimoni de gran valor per als que no ho van viure. El diàleg entre generacions és un fonament sòlid de pau, perquè, com escriu el Papa en el seu missatge, és “diàleg entre els dipositaris de la memòria —els ancians— i els continuadors de la història —els joves—”. Si s'interromp, correm el risc de caure en el caos i en la violència.

Això és encara més cert en un moment de segregació imposada, quan “la soledat de la gent gran s'acompanya en els joves d'un sentiment d'impotència i de la manca d'una idea comuna de futur”, és a dir, quan es trenca el circuit vital de les comunicacions i els afectes.

Però el diàleg entre generacions comença a estructurar-se no només a la família, sinó també a l'escola. Per això el Papa creu que el segon pilar per construir una pau duradora és l'educació. La gramàtica del diàleg s'aprèn a l'escola. És una cosa que tots hem viscut en els primers anys de vida gràcies a la transmissió i la recepció vertical del saber i també gràcies a la capacitat “maièutica” de desenvolupar empàticament personalitat i talent. Diàleg entre generacions, ahir i sempre, però també el diàleg entre cultures, especialment avui: amb la globalització i l'enfortiment d'una “multiculturalitat de la vida quotidiana”, l'escola, que n'és un reflex, esdevé una eina d'educació per a la pau i la convivència.

I després, com a tercer element de la tríada, el treball “factor indispensable per construir i mantenir la pau”. És important destacar aquest aspecte perquè, amb la consolidació de la “societat dels individus”, l'activitat laboral ha perdut la característica de l'esforç col·lectiu, en el qual es comparteixen esforç, suor i també dedicació, alegria i objectius. Actualment tothom treballa bàsicament sol, davant d'una pantalla. L'economia informal, la rellevància dels contractes atípics i, finalment, la pandèmia (amb la consolidació del teletreball), han accentuat aquesta tendència: joves i ancians comparteixen cada vegada menys espais. Parcel·lant-lo així, el treball en si es devalua. Als Estats Units s'està estenent el fenomen de la great resignation, pel qual milers de treballadors abandonen el mercat laboral per cansament, avorriment o decepció: és millor viure —o sobreviure— amb ajudes.

En els últims anys, el papa Francesc sempre ha recordat que el treball és, sobretot, exercici de la dignitat humana i la creativitat: l'home, amb els seus talents, perllonga l'obra divina en la creació. I sempre és, com escriuen en el seu missatge, “expressió d'un mateix i dels propis dons, però també és compromís, esforç, col·laboració amb els altres, perquè sempre treballem amb algú o per algú”. Així doncs, “és el lloc on aprenem a oferir la nostra contribució per un món més habitable i bonic”. Al final de la trobada interreligiosa de 1986 a Assís, Joan Pau II va utilitzar un terme que jo anomenaria “obrer” per definir el “treball” de la pau: és una obra, va dir, oberta a tothom. Ja és hora de reprendre aquella obra. I ràpid. 

[Marco Impagliazzo]

[Traducció de la redacció]