El Iemen és un país format per vàries realitats tribals, reunides durant el segle XX en dos estats diferents des del punt de vista polític i religiós, però similars culturalment: al nord més fèrtil i poblat predomina la secta zaïdita del xiisme, que havia governat l'indret històricament; al sud, en canvi, sempre ha predominat el sunnisme. Les diferents denominacions convivien sense distincions.
 
El 1990 es va decretar la unitat del país, que va ser seguida d'un breu conflicte entre els partidaris dels dos antics governs.
El president Ali Abdallah Saleh, antic president del majoritari nord, decideix governar amb el suport del nou partit al-Islah (la reforma), proper ideològicament als Germans Musulmans. Aquests es fan impulsors d'una visió rígida i separadora de l'islam que provoca un despertar religiós, polític i finalment militar entre les tribus del nord, majoritàriament zaïdites.
 
Des de 2011, després que fos enderrocat el president, les diferents faccions polítiques del país s'enfronten pel poder, en una realitat molt fragmentada, sovint formada per aliances tribals molt fluïdes, i influïda per la política regional i per la presència de grups terroristes: el moviment Ansar Allah, fundat i liderat per la família zaïdita hutí, sembla predominar al principi. Ocupa quasi tot el nord, amb la capital Sanà, i arriba fins al port meridional d'Adén (antiga capital de Iemen del Sud i nova capital provisional).
 
Això provoca una reacció militar d'Aràbia Saudita, que tem un Estat xiïta més enllà de les seves fronteres que doni suport al govern iemenita legítim encapçalat pel presidente Abd Rabbo; les tribus del sud, en canvi, compten amb el suport dels Emirats Àrabs Units i oscil·len entre peticions d'autonomia i de plena independència, lluitant sovint amb la coalició internacional però també puntualment contra el Govern (per exemple, pel control d'Adén).
 
La coalició encapçalada pels saudites compta amb el suport logístic i militar de molts països, també occidentals (entre ells, els EUA); malgrat la ingent inversió econòmica, encara no ha aconseguit cap èxit decisiu, i la majoria del país encara està controlada pel Govern d'Ansar Allah, que compta amb el suport d'Iran; els nombrosos acords entre les parts en conflicte (Ansar Allah, lleialistes i separatistes del sud) mai no han tingut efectes duradors, mentre que la situació humanitària està descontrolada des de fa temps.